...te habré encontrado!

Mi vacío. Tan íntimo. Tan algo para mi. Tan personal que no puede ser compartido. Un sin sentido que me hace perder la sonrisa. Ya no sé dónde la guardo. Supongo que se esconde entre los rincones de este espacio muy mío, tan poco conocido...

Mi vacío. Cuando sienta el porqué y el para qué de tu existencia y sea capaz de llenarte de cosas bonitas y ligeras... entonces, en ese preciso momento...

El punto

L'educació hauria de començar sempre per un punt (i seguit)...

http://www.youtube.com/watch?v=gdcdrAdq9XY

HONEY

             

Una fragància a acabat de pintar invaeix l'espai d'aquest nou lloc. Busco un raconet per passar el temps. No massa. Només el necessari per assaborir un te i ordenar algunes paraules.

L'entrada ha estat un encuentro cuco. Des del principi, em crida l'atenció la cafeteria(no l'havia vist abans). Entro i la olor a pintura em recorda que potser m'he equivocat; que potser no hi són oberts.

Ara, mentre escric, una ampolla de xampagne es desprén del seu tap. Els convidats han anat entrant i gairebé hi són tots els esperats. Bé, tots menys jo, la clienta inesperada! 

Tothom es coneix. Tothom conegut menja pastetes, dolçes i salades. Hi ha caliu, un ambient com a casa. M'han acollit entre mirades familiars i simpàtiques.

Em despisto un moment. Em giro i una de les noies m'ofereix una copa per brindar. Estan d' inauguració, i em sento com en una festa d'aniversari en la que, malgrat no haver estat convidada, t'esperen amb els braços ben oberts.

Una dona gran se m'apropa. Vol conversar amb mi. Em pregunta si fa molt que vinc per aqui; que amb el xivarri de fons no podré treballar... És veritat -me n'adono-. La gent parla animadament mentre m'entretinc escrivint amb el mòbil a la mà. La senyora es queda parada quan li comento que és la meva primera vegada. Ben segur que no serà la última- em comenta-  i s'asseu tranquil·la amb el seu grup d'amigues que, pel que veig, s' agafen de les mans, tanquen els ulls i envien bons desitjos per aquest estrenat projecte.

No tinc paraules. La gent parla i riu ben fort. Jo vaig combinant sabors i textures. El xampange fred amb un toc amarg i el te calent de canyella, es fusionen formant una entonada melodia. Em trobo tan a gust...

Aquests moments improvitzats del dia a dia que aporten una mica més d'alegria són, sens dubte, els que més m'agraden!