"Quan el Senyor Mussol es disposava a replegar les seves ales per gaudir d'un merescut descans, i aprofitava per saludar una atrafegada papallona, la formiga Teba s'acomiadava del seu formiguer.
El motiu d'aquest comiat era la necessitat que tenia de sentir-se lliure, d'intentar omplir els seus pulmons d'aire fresc i renovat sense haver de demanar permís a ningú..."
I si no fos un conte? Un camí cap a la llibertat. Esteve Serra.
Lleugera, més àgil que de costum, amb poc equipatge, així és com començava a sentir-se. Malgrat que el camí era llarg, ara era conscient que amb cada pas trepitjat amb força llençava a les escombraries una mica més d'incomoditat.
S'adonava que a l'abandonar allò que ja no li servia, que al no fer-se càrrec d'aquella brutícia, podia reorganitzar-se millor. Reconèixer el nou espai. Podia decidir conscientment que en faria d'ell, de quines coses l'ompliria, en cas que hagués necessitat de fer-ho, perquè, en realitat, s'estava preparant per a ser una experta en separar el necessari del prescindible.
