DOGMÀTICA. Aquesta havia estat la paraula, l'etiqueta que l'havia fet callar per escoltar-se, per situar-se més a prop. Realment era així, es preguntava. Era aquesta la realitat que la definia quan obria la boca...
Si la idea era donar la seva opinió i aquesta es mostrava com la veritat, potser si, alguna cosa hauria de modificar. La intenció, però, seguia sent una simple i clara opinió. Podia passar, però, que a vegades aquesta claredat l'ajudés a perdre's entre les pròpies paraules o podia succeïr, també, que totes les paraules sortíssin tan depressa que no li dongués temps de fer-les callar. Podria ser això, que l'impúls l'estimulés a parlar i parlar sense callar i fos aquest el moment de màxima perdició: sorgia el conflicte!
Un dogma expressat en un seguit de paraules que no callen quan l'altre interlocutor el que demana és silenci, aquest era el conflicte. Així que havia d'aprendre a escoltar-se i saber escoltar l'altre. Aprendre a fer ús de la seva paraula quan aquesta hagués estat convidada de forma amistosa a la conversa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario