viernes, 18 de junio de 2010

TENDRES PARAULES D'AMOR





Tots els papers s'arreplegaven, imprudents, sobre la taula. Les paraules que s'hi amagaven tenien moltes ganes de sortir a la llum. Havien estat guardades massa temps i es feia necessari treure-les la polseguera acumulada.

Eren paraules pensades a consciència, paraules des del cor que parlaven d'innocència. S'havien escollit les més boniques i tendres conegudes a l'edat de setze anys, creades amb la valentia de ser escoltades per algú a qui s'estimava.


Havia arribat el gran moment i un silenci inquiet s'apoderava de l'aula: els sentiments abocats es farien públics! El tímid soroll de remenar papers començava...

Ella s'ho mirava des de la distància. Sentada a l'última filera, contemplava aquell ball de papers. Guardava por en la mirada, i és que podria ser que les paraules se la mengessin i la fessin encara més petita del que ja era.

Del remenar de papers en sortí un: enrotllat, preciós, en forma de pergamí. La mestra cridà el seu nom i ella trigà estona a reaccionar. S'aixecà de la cadira i fou a buscar el seu regal. Li tremolaven les mans, la veu se li tornà fràgil i el cor accelerat. I començà a llegir...

"En la nit més especial
que és nit de S. Valentí
com tot bon enamorat
un bell somni vaig tenir.


Vaig somiar que passejava
per les terres del teu cos
mentre que el meu cor pensava,
quin paisatge més formós.


Vaig somiar que navegava
per entre els teus ulls de blau
i que flotant em quedava
enmig de l'amor i la pau.


Vaig continuar el viatge
dins de la nit del teu cap
i en la foscor del paratge
vaig poder veure un senyal.


Era la llum d'un somriure
que dels teus llavis sortia
i que em cridava per viure
el moment que més volia.


De pressa vaig acostar-me
per por a poder despertar,
i quan ja vaig adonar-me
en el cel vaig creure estar.


Va terminar el meu viatge
en arribar al teu amor
que era el més preciat paratge
que desitjava el meu cor."



I així fou com, en acabar la lectura, se n'adonà que d'aquelles tendres paraules d'amor ella, només ella, havia estat la protagonista. I, de seguida, una sensació de profund agraïment va invaïr la seva ànima.

No hay comentarios:

Publicar un comentario