conTRAStes

Un cielo azul de mar se abría paso hacia la luz. Había decidido crear su propia geometría y adaptarse así al espacio, sin demasiada complicación.

Un paseo de contrastes que dibujaba formas en el tiempo. Las había de lineas ligeras y nuevas y también de formas que pesaban erosionadas de aguantar tanta historia. Todo cabía al milímetro.

Un antes y un después conviviendo ahora en armonía. Tras un puente de triángulos imposibles y un pasillo de paredes rectangulares se escondía ella. Una torre octogonal de bastos ladrillos ocupaba su lugar y saludaba majestuosa y elegante a los transeúntes que caminábamos despistados.

IMPROVITZATS RITMES DE BLUES

Els acords sortien nítids. Havien decidit, finalment, despullar-se de tota nostàlgia. Mentre anava tocant, les imatges al seu cap es movien en un suau compàs de blanques i rodones. Es deixava anar. De fons, el so que li regalava la seva guitarra vestia d'un entusiasme contagiós. Un vals de notes la convidava a la festa.

El temps no era important. De fet, estava feliç perquè moltes de les coses que considerava com a importants havien deixat de ser-ho. Al seu voltant, tot s'havia desendreçat en un ordre perfecte. Era conscient que començava a omplir nous espais.

En aquest despertar havia après a dirigir la mirada. Ara tenia l'oportunitat de llençar a les escombreries tot allò caducat, en altres paraules, podia desfer-se de totes aquelles deixalles emocionals que ja no li servien.

Havia arribat el moment de projectar bé la seva veu, doncs aquella tímida i petita d'abans que l'havia acompanyat des de l'exclusivitat més absoluta, marxava. Era moment de crear nous compasos on el temps, que ja no era important, pogués jugar content entre improvitzats ritmes de blues.