Els acords sortien nítids. Havien decidit, finalment, despullar-se de tota nostàlgia. Mentre anava tocant, les imatges al seu cap es movien en un suau compàs de blanques i rodones. Es deixava anar. De fons, el so que li regalava la seva guitarra vestia d'un entusiasme contagiós. Un vals de notes la convidava a la festa.
El temps no era important. De fet, estava feliç perquè moltes de les coses que considerava com a importants havien deixat de ser-ho. Al seu voltant, tot s'havia desendreçat en un ordre perfecte. Era conscient que començava a omplir nous espais.
En aquest despertar havia après a dirigir la mirada. Ara tenia l'oportunitat de llençar a les escombreries tot allò caducat, en altres paraules, podia desfer-se de totes aquelles deixalles emocionals que ja no li servien.
El temps no era important. De fet, estava feliç perquè moltes de les coses que considerava com a importants havien deixat de ser-ho. Al seu voltant, tot s'havia desendreçat en un ordre perfecte. Era conscient que començava a omplir nous espais.
En aquest despertar havia après a dirigir la mirada. Ara tenia l'oportunitat de llençar a les escombreries tot allò caducat, en altres paraules, podia desfer-se de totes aquelles deixalles emocionals que ja no li servien.
Havia arribat el moment de projectar bé la seva veu, doncs aquella tímida i petita d'abans que l'havia acompanyat des de l'exclusivitat més absoluta, marxava. Era moment de crear nous compasos on el temps, que ja no era important, pogués jugar content entre improvitzats ritmes de blues.
No hay comentarios:
Publicar un comentario