jueves, 30 de diciembre de 2010

Oda al DÍA FELIZ

Esta vez dejadme
ser feliz,
nada a pasado a nadie,
no estoy en parte alguna,
sucede solamente
que soy feliz
por los cuatro costados
del corazón, andando
durmiendo o escribiendo.
Qué voy a hacerle, soy feliz.

Soy más innumerable
que el pasto en las praderas,
siento la piel como un árbol rugoso
y el agua abajo,
los pájaros arriba,
el mar como un anillo
en mi cintura,
hecho de pan y piedra la tierra
el aire canta como una guitarra.

Tú a mi lado en la arena
eres arena,
tú cantas y eres canto,
el mundo
es hoy mi alma
canto y arena,
el mundo
es hoy tu boca,
dejadme
en tu boca y en la arena
ser feliz,
ser feliz porque si, porque respiro
y porque tú respiras,
ser feliz
porque toco tu rodilla
y es como si tocara
la piel azul del cielo
y su frescura.

Hoy dejadme
a mi solo
ser feliz,
con todos o sin todos,
ser feliz
con el pasto y la arena,
ser feliz
con el aire y la tierra,
ser feliz
contigo, con tu boca,
ser feliz.
Pablo Neruda

És un desig

martes, 28 de diciembre de 2010

Esta vez no eS una canción.


Esta vez no eS una canción. Se trata solamente de aquellos días en los que me proclamé buscadora infatigable de tesoros no escondidos. De tesoros que no ocupaban demasiado los bolsillos ni se podían comprar aún con todo el oro del mundo.

Así caminaba y me sorprendían al paso aquellas flores blancas. Eran pequeñas y de aspecto frágil. Todas juntas creaban una belleza especial que yo recogería y guardaría en mi cajita de los tesoros para siempre.

Así jugaba a hacer tierra finita en la inmensidad de aquel patio de la escuela hasta que un día decidiera probar también con agua. De la mezcla crearía una esfera de curvas suaves color chocolate que guardaría también en aquella sorprendente cajita.

Así observaba correr a aquella especie de animalito que habíamos bautizado mis
hermanas y yo como Bicho Bola. De los Bicho Bola me resultaba especialmente curiosa esa capacidad de protegerse ante una posible agresión convirtiéndose en una pequeña bola y rodar, rodar para escapar. En mi cajita de los tesoros también guardaría esos momentos y esa curiosidad.

Así buscaba la luz en la oscuridad de la noche. Y corría y corría al mágico encuentro de una luciérnaga que nos despertaba. El tesoro. Aquella maravilla. Aquella sonrisa alegre ante aquel descubrimiento también, también la guardaría.

miércoles, 22 de diciembre de 2010

A LOS QUE...




En ocasiones ocurre de manera única y extraordinaria. Y no se sabe muy bien cual es la fórmula mágica, pero ocurre. Sucede un amor a primera vista. Un sentimiento de ritmo alegre que recorre las entrañas del alma y no necesita de palabras para ser sentido y explicado.

Esto me sucedió al escuchar esta canción.

A los que se Aman
y amaN
sin esperAr nada a cambio.

lunes, 20 de diciembre de 2010

Aquella veu pausada i tendra...


These arms of mine. Otis Redding.

Aquella veu pausada i tendra m'agradava. Convidava a sortir a la superfície els moments més introspectius. Eren aquells moments d'indecisió, on el cor expressava obertament les seves ganes de riure o de plorar, o potser totes dues coses a la vegada.

Aquella veu pausada i tendra m'abraçava. Convidava a la tranquil·litat i a la paciència, en un temps de moments infinits i càlids.

Aquella veu pausada i tendra...

viernes, 17 de diciembre de 2010

L' ART DE LA PINTURA

Tot va començar fa dos milions i mig d'anys, quan van aparèixer les primeres civilitzacions d'éssers humans a la Terra. Els nostres avantpassats van ser uns grans descobridors. Primer van inventar les armes, després van aprendre a dominar el foc i, finalment, un altre esdeveniment succeï de manera inesperada...

Així que pares, mares, nens, nenes i tothom que aquesta tarda ens acompanya, pareu atenció a la història que tot seguit us presentem. Desitjem que us agradi!


Hi havia una vegada un grup d'homes cavernícoles sota una tempesta desastrosa, que buscaven un lloc proper on refugiar-se de la forta pluja.

No van trigar massa temps a descobrir un gran forat excavat a una roca... i tampoc s'ho van pensar gaire quan ja es trobaren tots allà dins d'aquella nova cova, fosca i profunda com la nit.

Un cop investigat l'espai van decidir fer foc per escalfar-se. De sobte, i degut a les presses per entrar en calor, un dels membres del clan va ensopegar i sense voler es va tallar la mà amb una pedra punxeguda que es trobava a terra.

En aquell moment l'home s'adonà com de la ferida li sortia una mena de fluid semblant al dels animals que estava acostumat a caçar. I, tot espantat, va començar a refregar la seva mà adolorida per entre les parets de la cova.

Després d'aquell ensurt, i ja cansat, va decidir que demà seria un altre dia i se'n va anar a dormir.

Al dia següent, la pluja ja no hi era i els primers rajos de sol sortien tímids. Aquell grup d'homes s'aixecava de bon matí amb la imatge de les parets pintades amb aquella mena de líquid vermellós que... encara no havia marxat!!!

Els membres del clan estaven molt sorpresos. Aquella nova troballa a la paret es veia bonica i diferent a tot el que fins aleshores coneixien. Tots, a poc a poc, es van sentir motivats per descobrir noves formes de tornar a pintar aquelles parets.

Va ser així com cadascú va anar fent els seus propis experiments. I va ser, també així, com van arribar a conclusions molt interessants. Van arribar a la conclusió, per exemple, que els líquids pintaven i deixaven la seva marca sobre les parets de la cova.

Van descobrir, a la vegada, que tot el que era dur i resistent com una paret podria ser pintat. Van començar a barrejar també la sang amb el fang i els excrements d'alguns animals. I posats a barrejar, van provar de fer servir també algunes plantes.

Un món de possibilitats se'ls presentava al davant. Havien descobert la bareta màgica per poder expressar-se!!

Finalment, i sense adonar-se, decidirien dibuixar tot el que coneixien: bisons, cèrvols i altres animals. Es dibuixarien a ells mateixos caçant animals, lluitant o representant escenes de la vida quotidiana.

Estaven tan satisfets i alegres d'aquest nou descobriment que sempre que pintaven ho feien amb aquest ritme de ball. Tothom a ballar, esteu convidats a la festa!!!

I així ha estat com, conte contat, l'actuació hem acabat!!!

GRÀCIES!!
A Ells i Elles. A Mi.
A Nosaltres,
per l'esforç i les ganes
que hi hem abocat!

lunes, 13 de diciembre de 2010

Siempre estoy Soñando




Una noche mágica. Una experiencia inolvidable.

GRANDE FITO!!!

martes, 7 de diciembre de 2010

viernes, 3 de diciembre de 2010

Allò que inspirà A vegades...



Perquè és veritat que, A vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim...

jueves, 2 de diciembre de 2010

A vegades...


"A vegades no és fàcil. En ocasions resulta complicat. Permetre's no seguir ballant amb la culpa i avançar, és laboriós. Una feina considerable, la de prendre consciència que alguna cosa no funciona. Descobrir l'equivocació pot ser incòmode i, a vegades, gens agradable de païr..."



...unes reflexions que s'apropaven després d'adonar-se que portava navegant a contracorrent massa temps. Ja no recordava quants eren els dies, els mesos o potser els anys en què l'esforç per sobreviure a la fúria de la mar l'acompanyava. Ara, però, es preguntava per què havia de ser un esforç, per què no es deixava portar d'una vegada per les corrents d'aigua i gaudia, simplement, sense masses itineraris.

Potser era que havia decidit salvar-se. Potser era que acabava de trobar la seva brúixola particular; aquélla que l'indicaria sense esforços per on havia de seguir navegant.

miércoles, 1 de diciembre de 2010

Te gustaría tomar un café?


Tomaría un café inventado. Un largo café expresso, de aroma sin prisa con intensa calma. Uno que me ayudara a recordar mis momentos conmigo, contigo.
Un café no amargo de llanto, con una pizca de palabras de caramelo que endulzaran al sorbo todo aquello que no acerté al decirme(te).