lunes, 20 de diciembre de 2010

Aquella veu pausada i tendra...


These arms of mine. Otis Redding.

Aquella veu pausada i tendra m'agradava. Convidava a sortir a la superfície els moments més introspectius. Eren aquells moments d'indecisió, on el cor expressava obertament les seves ganes de riure o de plorar, o potser totes dues coses a la vegada.

Aquella veu pausada i tendra m'abraçava. Convidava a la tranquil·litat i a la paciència, en un temps de moments infinits i càlids.

Aquella veu pausada i tendra...

No hay comentarios:

Publicar un comentario