AMB EL TEMPS...

Amb el temps, un, aprèn la subtil diferència
entre donar la mà i encadenar l'ànima.
I un aprèn que l'amor no significa allitar-se,
i una companyia no significa seguretat.
I un comença a aprendre que els petons no són contractes
i els regals no són promeses.
I un comença a acceptar les seves derrotes
amb el cap ben alt i els ulls oberts.
I un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui,
perquè el demà és massa insegur per planejar...
I els futurs poden caure a mig camí.
I després d'un temps un aprèn que, si és excessiva,
fins i tot l'escalfor del sol crema.
Així que un, planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima, en lloc d'esperar que algú li porti flors.
I un aprèn que realment pot aguantar, que un és realment fort, que un realment val, i aprèn i aprèn i... aprèn i
amb cada dia, un, aprèn.


Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'ofereix un bon futur,
significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat.
Amb el temps comprens que només qui és capaç d'estimar-te amb els teus defectes,
sense pretendre canviar-te, pot brindar-te tota la felicitat que desitges.
Amb el temps t'adones que si estàs al costat d'aquella persona,
només per acompanyar la teva soledat,
irremeiablement acabaràs desitjant no tornar-la a veure.
Amb el temps entens que els veritables amics són comptats,
i qui no lluita per ells, tard o d'hora es veurà envoltat d'amistats falses.
Amb el temps aprens que les paraules dites en un moment d'ira,
podern seguir fent mal a qui vas ferir, durant tota la vida.
Amb el temps aprens que disculpar qualsevol ho fa,
però perdonar és només d'ànimes grans.
Amb el temps comprens que si has ferit un amic durament,
molt probablement l'amistat mai més tornarà a ser igual.
Amb el temps t'adones que encara que siguis feliç amb els teus amics,
algun dia ploraràs per aquells que vas deixar anar.
Amb el temps t'adones que cada experiència viscuda amb cada persona,
és irrepetible.
Amb el temps t'adones que, qui humilia o menysprea un ésser humà,
tard o d'hora sofrirà les mateixes humiliacions o menyspreus multiplicats al quadrat.
Amb el temps comprens que accelerar les coses o forçar que passin,
ocasionarà que al final no siguin com esperaves.
Amb el temps t'adones que en realitat el millor no era el furur,
sinó el moment que estaves vivint just en aquell instant.
Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç amb els que estan al teu costat,
enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu i ara han marxat.
Amb el temps aprendràs que, intentar perdonar o demanar perdó,
dir que vols ser amic, davant una tomba, ja no té cap sentit.
Però desafortunadament, només amb el temps.

ANÒNIM