Vaig viure un moment en que tot era com un llibre inacabat, simplement pel fet que hi faltaven les paraules. Les pàgines finals estaven en blanc. Era possible que s'haguessin amagat. Així que vaig decidir de treure-les, una a una, del seu amagatall i presentar-les en societat.I és així com començo a donar sentit a tot allò que s'havia perdut, perquè gaudim plegats de la seva lectura i ens quedem com el títol que dóna nom a aquest blog.
jueves, 19 de mayo de 2011
ANI
Potser era aquest el desig... el desig d'ajudar els altres a fer-se grans, a mirar-se endins i poder somriure's...
El regal més impressionant s'embolicava en forma de GRÀCIES... "per haver-nos ajudat, sempre ens has inspirat per fer coses noves... perque la vergonya ens has ajudat a superar-la i a fer-la més petita..."
... i els "t'estimo" dels més petits eixamplaven dolçament el meu cor.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario