miércoles, 28 de diciembre de 2011

...quelcom dins meu...

Últimament tinc més ganes d'escoltar que de fer servir la paraula. Prefereixo ser espectadora de converses i no tant una activista parlaire. I és que se'm remou l'estómac només de pensar-ho. Han marxat les ganes d'explicar históries, a vegades les mateixes, amb els mateixos colors...

Últimament tinc més ganes d'estimar-me que no pas de preocupar-me per l'estima dels demés. Prefereixo ser protagonista d'aquesta pel·lícula, la própia, i les valoracions dels altres em comencen a semblar indiferents, no tan valuoses. I també se'm remou l'estómac només de pensar en l'esforç per agradar a algú. No puc... quelcom dins meu està canviant...

martes, 27 de diciembre de 2011

Tan Fàcil i Tan DiFícil alhora...

Tan cert
com que tu i jo som altres


Tan cert
com que no hi ha res més


Tan clar
com que la nit ens espera


Tan clar
com que no ho fa per tothom


Tan breu
com qui no espera resposta


Tan breu
com qui sap el que diu


ARA i AQUÍ

T'ESTIMO





viernes, 23 de diciembre de 2011

Saber-ME Estimar



Avui he decidit que el millor regal sóc JO.

Avui he descobert que el millor desig és SABER-ME ESTIMAR.

sábado, 17 de diciembre de 2011

Ángel

A vegades et veig si miro al cel i cerco les estrelles...

A vegades et veig si tanco els ulls i t'imagino cantant-me, somrient-me, cuidant-me...

A vegades et veig si dormo i em regales abraçades....

Gràcies Abuelo. Gràcies Ángel.

viernes, 16 de diciembre de 2011

I callo ...

No sé per què em passa, però em passa. Em passa que, a vegades, decideixo fer una pregunta a algú altre i no em contesta. I des de la meva part d'anar més enllà li torno a Insistir (fent la mateixa pregunta, Idèntica, sense canviar res) una vegada més i una altra i, fins i tot, una altra més!!!... que és quan decideixo deixar la meva tossudesa aparcada. I em sento malament perquè penso... tanta Insistència ... calen tantes vegades? ... és tan esgotador! I callo...


I penso que això m'ha passat amb diverses persones, en diversos moments i situacions... I no sé per què em passa, però em passa. Em passa que sigui possible que les meves preguntes NO siguin I: Interessants, Ingenioses, Intel·ligents, Importants... o que, no trobi els moments adequats per fer-les o que, sencillament, les persones no estiguin receptives. O... NO ho sé! Però sé que això em fa sentir malament. I callo...


I callo... i em quedo amb la Indiferència de l'altre que em fa mal. Millor dit, fa mal al meu ego que queda Indefens, ferit d'aquell atac sense paraules. I callo...





miércoles, 14 de diciembre de 2011

Amic Estima'T...

Dia 4:

Bon dia Amic!!!!


Avui sentiràs un secret. T'explicaré el que diuen. Comenten que "el passat és ple, el futur és buit i què no hi ha res que passi si jo no ho escric". Reconeixes la lletra d'aquesta cançó?


Escolta'm, d'Amic a Amic, el que et diré. Escolta'm bé!

"Que hi ha tres maneres de viure la nostra existència: la primera, el Present Passat; la segona, el Present Present; i la tercera, el Present Futur. Et toca a tu decidir quina de les tres opcions prefereixes viure."


Diuen, amic, també, que hi ha un petit món on tothom es planteja l'existència d'una manera diferent. "N'hi ha que només viuen el futur, com si algú sabés què ens pot passar... d'altres viuen el passat, com si no sabessin que el passat forma part del passat, i n'hi ha d'altres, molt pocs, que viuen el present, ja que consideren que és l'única realitat".

I jo desitjo que siguis d'aquest últim grup. Avui t'envio una mica més de PRESENT per a què gaudeixis aquesta tarda que S'estrena, Sense Angoixes, Sense Inseguretats... lliure de ToT això, gaudint en present...


Relaxa'T... ToT va bé... pensa, que la llum de la teva estrella t'il·lumini. Que comenci l'espectacle!!!!



Dia 5:


Bon dia Amic!!!!


Avui et parlaré, sense més, de sOledaT. Saber estar sOl no és fàcil, és ToT un ART i, com a qualsevol activitat artística, requereix TEMPS, PACIÈNCIA i AUTODOMINI. En aquesta soledat CREAtiva el "JO ACTOR", es coverteix en el "JO CREADOR".


Es tracta d'una soledat lluminosa i... no és per casualitat, la mateixa soledat que gaudeix el geni dins la seva llàntia... sents el ritme ARA dins teu?


Imagina'T... "NO HI HA UN GENI; NO HI HA UN GENI TAN GENIAL!!!!"


EtS un Super Geni de la Llàntia, que des de la teva soledat pots acomplir tOts els teus desitjoS... UauuuuU!!!! FELICITATS per la teva estrena!


I ara si que, després de tanta teoria... anem a la pràctica!!!!


El que hauràs de fer és buscar dins de la teva llàntia particular totes aquelles paraules que puguin inspirar a sortir a l'exterior el teu JO CREADOR.

Un cop les hagis escrit et serviran de font d'inspiració per a observar-te davant la teva CREACIÓ i, quan estiguis preparat, mostrar-la al teu món!!!!





SORT i ENDAVANT!

martes, 13 de diciembre de 2011

Estima'T Amic...

Dia 1:

Bon dia Amic!!!!

Potser que avui em presenti...
"...O potser tu mai has tingut un amic imaginari. O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda..." tal i com diuen els MISHIMA.

Doncs si és així ja ha arribat el moment de què em coneguis. SÍ!!!
Sóc el teu AMIC IMAGINARI o potser el teu ÀNGEL DE LA GUARDA. Pots dir-me com vulguis. I si t'agrada més, també puc ser el teu AMIC INVISIBLE. Em diguis com em diguis aquí estic, per fer-te costat i mostrar-te la màgia d'aquests dies!

I la primera tasca que t'encomanaré serà molt agradable i acollidora. Durant el dia d'avui hauràs de fer una abraÇada gegant a tots i totes les companyes que et trobis pel camí.


Dia 2:

Bon dia Amic!!!!

Avui et parlaré del "...dolÇ batec de la tendresa que espera... la tendresa que exalta... la tendresa que ens cura quan fa pOr la solitud...".

Ahir vaig trobar a faltar la teva abraÇada. La buscava pel passadís, entre les rialles i els ulls expectants de tots i totes davant la sOrpresa.

En tOt cas, accepto la teva decisió i desitjo que quan estiguis prepara't puguis obrir-te al "fràgil ART de la tendresa". De moment, jo, el teu AMIC INVISIBLE, t'envio una de ben gran només per a tu... deixa't seduir per la seva música... la sentS?

I com que aquests dies són plens de tendresa, avui et demanaré que decoris l'arbre que aquesta carta acompanya. Tornem a la infantesa. Imagina't, és el teu arbre i l'has de decorar dels colors de l'alegria!!!!

Dia 3

Bon dia Amic!!!!

Avui em presento vestida de primavera en aquest calorós hivern, perquè ... " Si ets poeta, veuràs amb claredat que hi ha un núvol que sura en aquest full de paper. Sense núvol, no hi ha pluja; sense pluja, els arbres no poden créixer; i sense arbres, no es pot fer paper...".

Encara no he descobert on s'amaga el teu arbre. Sé que eTs poeta. Sé que el mostraràs majestuÓs, sense vergOnyes, sense pOrs... serà la teva creació, projecció dels teus desitjOs!

"I com cada any al desembre ens acosta el nadal... I tindràs nova agenda i potser faràs balanÇ i et proposaràs per l'any que arriba ser millOr que abans...".

I desitjaré que "cada nit sigui la nit més bella, que aquest any nOu porti pau a ToT el món".

I... ARA et toca a tu! DENANA UN DESIG!... Ja el tens? Doncs agafa l'estrella que t'envio i escriu-lo ben gran! Després, penja-la a sobre del teu arbre!


ENDAVANT!




domingo, 4 de diciembre de 2011

...un conte nou!

Hi havia una vegada... ...una princEsA...

... i ToT el seu TempS...

...el TempS que no ho havia VisT...


Un día ho descobrí...

Va aprendre a mirar-Se.

Va vestir-Se amb una nova mirada, sense importar quina hora era...

...i va decidir marXar...

Va decidir alliberar-se d'aquell conte Vell i aVorrit...

...i se'n va anar.



Abans, però, parava aquell TempS amb un final molt FI.

Començava a crear un conte, un conte nou!