... i ToT el seu TempS...
...el TempS que no ho havia VisT...
Va aprendre a mirar-Se.
Va vestir-Se amb una nova mirada, sense importar quina hora era...
...i va decidir marXar...
Va decidir alliberar-se d'aquell conte Vell i aVorrit...
...i se'n va anar.
Abans, però, parava aquell TempS amb un final molt FI.
Començava a crear un conte, un conte nou!
Fantàstic! Soc seguidora teva i et vull donar l'enhorabona pel teu bloc.
ResponderEliminarMoltes de les teves entrades m'hi sento molt identificada i m'ajuden a veure les coses d'altres prespectives.
Sempre és bo començar contes nous que ens facin sentir que som vius!
Moltíssimes gràcies Sílvia!!!! :)
ResponderEliminar