viernes, 16 de diciembre de 2011

I callo ...

No sé per què em passa, però em passa. Em passa que, a vegades, decideixo fer una pregunta a algú altre i no em contesta. I des de la meva part d'anar més enllà li torno a Insistir (fent la mateixa pregunta, Idèntica, sense canviar res) una vegada més i una altra i, fins i tot, una altra més!!!... que és quan decideixo deixar la meva tossudesa aparcada. I em sento malament perquè penso... tanta Insistència ... calen tantes vegades? ... és tan esgotador! I callo...


I penso que això m'ha passat amb diverses persones, en diversos moments i situacions... I no sé per què em passa, però em passa. Em passa que sigui possible que les meves preguntes NO siguin I: Interessants, Ingenioses, Intel·ligents, Importants... o que, no trobi els moments adequats per fer-les o que, sencillament, les persones no estiguin receptives. O... NO ho sé! Però sé que això em fa sentir malament. I callo...


I callo... i em quedo amb la Indiferència de l'altre que em fa mal. Millor dit, fa mal al meu ego que queda Indefens, ferit d'aquell atac sense paraules. I callo...





3 comentarios:

  1. Doncs no ho facis IIII....

    "crida!!!
    crida ben fort
    fins que tothom et senti
    fins que la por se’n vagi del teu cos."

    Jo m'uneixo amb tu per cridar. ;)

    El dia que poguem controlar aquest ego, tot estarà sota el nostre domini...

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Sílvia per fer-me costat! :) Ara vaig a cridar una mica!

    ResponderEliminar
  3. El ego ... podría ser; o quizás la respuesta requiera de unos planteamiento matemático: ¿con qué % de personas, de todas las que han pasado/pasan por tu vida, te sucede?¿Las mismas...? Quizás deberían ellos plantearse escribir también unas líneas.

    ResponderEliminar