No sé per què em passa, però em passa. Em passa que, a vegades, decideixo fer una pregunta a algú altre i no em contesta. I des de la meva part d'anar més enllà li torno a Insistir (fent la mateixa pregunta, Idèntica, sense canviar res) una vegada més i una altra i, fins i tot, una altra més!!!... que és quan decideixo deixar la meva tossudesa aparcada. I em sento malament perquè penso... tanta Insistència ... calen tantes vegades? ... és tan esgotador! I callo...
I penso que això m'ha passat amb diverses persones, en diversos moments i situacions... I no sé per què em passa, però em passa. Em passa que sigui possible que les meves preguntes NO siguin I: Interessants, Ingenioses, Intel·ligents, Importants... o que, no trobi els moments adequats per fer-les o que, sencillament, les persones no estiguin receptives. O... NO ho sé! Però sé que això em fa sentir malament. I callo...
I callo... i em quedo amb la Indiferència de l'altre que em fa mal. Millor dit, fa mal al meu ego que queda Indefens, ferit d'aquell atac sense paraules. I callo...
Doncs no ho facis IIII....
ResponderEliminar"crida!!!
crida ben fort
fins que tothom et senti
fins que la por se’n vagi del teu cos."
Jo m'uneixo amb tu per cridar. ;)
El dia que poguem controlar aquest ego, tot estarà sota el nostre domini...
Gràcies Sílvia per fer-me costat! :) Ara vaig a cridar una mica!
ResponderEliminarEl ego ... podría ser; o quizás la respuesta requiera de unos planteamiento matemático: ¿con qué % de personas, de todas las que han pasado/pasan por tu vida, te sucede?¿Las mismas...? Quizás deberían ellos plantearse escribir también unas líneas.
ResponderEliminar