Vaig viure un moment en que tot era com un llibre inacabat, simplement pel fet que hi faltaven les paraules. Les pàgines finals estaven en blanc. Era possible que s'haguessin amagat. Així que vaig decidir de treure-les, una a una, del seu amagatall i presentar-les en societat.I és així com començo a donar sentit a tot allò que s'havia perdut, perquè gaudim plegats de la seva lectura i ens quedem com el títol que dóna nom a aquest blog.
jueves, 26 de enero de 2012
...no és, ni més ni menys...
No és més ràpid el que més corre.
Ni més lent el que camina a poc a poc.
Troba el teu ritme. Aquell que sigui teu. Només teu, ni més ni menys!
El teu ritme és aquell que et fa sentir bé!
Segueix i avança, ni més ni menys!
martes, 24 de enero de 2012
martes, 17 de enero de 2012
...Simplement...
...tancava els ulls i sentia el meu moviment. Un lleuger balanceig de línies boniques es dibuixaven. L'Espai era agradable. El Color, càlid i l'emoció acollidora. L'Amor, també, era meu. Només meu! I l'abraçava dolçament. Simplement, tancava els ulls i sentia el meu moviment...
lunes, 16 de enero de 2012
UNAS CUANTAS COSAS...
... PARA RECORDAR:
AMA, pero no como una necesidad- como un COMPARTIR.
AMA, pero no esperes- DA.
AMA, pero recuerda que tu amor no debe convertirse en una prisión para el otro.
AMA, pero sé cuidadoso; te estás moviendo en terreno sagrado.
AMA, pero no como una necesidad- como un COMPARTIR.
AMA, pero no esperes- DA.
AMA, pero recuerda que tu amor no debe convertirse en una prisión para el otro.
AMA, pero sé cuidadoso; te estás moviendo en terreno sagrado.
No luches contigo mismo, sé ligero.
No trates de crear a tu alrededor una estructura de carácter, de moralidad.
No te disciplines demasiado a ti mismo; de lo contrario la propia disciplina se convertirá en tu esclavitud.
No hagas una cárcel a tu alrededor.
Permanece ligero, flotando, muévete con la situación, responde a la situación.
No te pongas una chaqueta de carácter alrededor, no vayas con una actitud fija.
Mantente suelto como el agua, no estés fijo como el hielo.
TANTRA. OSHO
domingo, 15 de enero de 2012
...HACIA MI MISMA...
Te va a resultar difícil aceptar tu cuerpo. Lo condenas, siempre le encuentras faltas.
Nunca lo aprecias, nunca lo amas, y luego quieres un milagro: que llegue alguien y ame tu cuerpo.
Si tú mismo no puedes amarlo, ¿cómo vas a encontrar a alguien que ame tu cuerpo? Si tu mismo no puedes amarlo, nadie va amar tu cuerpo, tu vibración repelerá a la gente.
Te enamoras de una persona que se ama a sí misma, nunca es de otra manera. El primer amor tiene que ser hacia uno mismo -solo desde ese centro pueden surgir otros tipos de amor.
TANTRA. OSHO
CUANDO...
Cuando en la noche más oscura puedes ver la mañana, entonces hay belleza, lo has conseguido.
Cuando en lo más bajo puedes ver lo más alto, cuando incluso en el infierno puedes crear un cielo, entonces..., entonces te has convertido en un artista de la vida.
TANTRA. OSHO
viernes, 13 de enero de 2012
...fent un primer pas...
Començo un viatge nou. El primer pas, ser conscient que no conec el meu cOs. No reconec la duresa dels seus moviments; la fragilitat dels seus gestos; l'estima que em regala només per sostenir-me.
Orgullosa, pensava que el comprenia, que el dirigia bé, com ho fa una excel·lent directora d'orquestra. Creia que la música que li dedicava s'adequava a les seves necessitats. Però, avui, he après que he de desaprendre.
Avui, fent un primer pas, m'he adonat que el meu cOs es un gran descOnegut. He descobert que no li he dedicat l'atenció que es mereixia. Realment no he tingut prou cura d'ell. I he volgut obrir els ulls. Obrir-los atentament per escoltar al meu cos que em parla. Obrir-los per reconèixer i agraïr l'esforç fet durant aquests anys de mútua convivència. Per ajudar-me a mantenir la calma. A equilibrar els meus desequilibris: posturals, mentals i emocionals.
Orgullosa, pensava que el comprenia, que el dirigia bé, com ho fa una excel·lent directora d'orquestra. Creia que la música que li dedicava s'adequava a les seves necessitats. Però, avui, he après que he de desaprendre.
Avui, fent un primer pas, m'he adonat que el meu cOs es un gran descOnegut. He descobert que no li he dedicat l'atenció que es mereixia. Realment no he tingut prou cura d'ell. I he volgut obrir els ulls. Obrir-los atentament per escoltar al meu cos que em parla. Obrir-los per reconèixer i agraïr l'esforç fet durant aquests anys de mútua convivència. Per ajudar-me a mantenir la calma. A equilibrar els meus desequilibris: posturals, mentals i emocionals.
Començo un viatge nou, fent un primer pas, baixo la guàrdia. I prenc consciència, espatlles avall i relaxo. El meu cOs es relaxa i jo, em relaxo amb ell.
http://youtube.com/watch?v=6XWa7L56uxA
http://estudipilatesmollet.com/
http://youtube.com/watch?v=6XWa7L56uxA
http://estudipilatesmollet.com/
domingo, 8 de enero de 2012
A la petita Clau...
Avui és un dia molt especial. Un estel va caure a la Terra. Una flor d'hivern va néixer per brillar amb força i compartir somriures.
Avui cantem amb tu i sabem que dins la teva mirada s'amaga la sOrpresa. Gaudim quan els teus ulls de mel riuen davant d'allò inesperat; coneixedors que hi ha tOt un món per descobrir. Gaudim quan ens demanes per jugar i t'amagues i, encara que saps que estem a prop, vols que et trobem per regalar-nos l'alegria de la trobada.
Avui ja ets més gran. FELICITATS petita Clau!
Avui cantem amb tu i sabem que dins la teva mirada s'amaga la sOrpresa. Gaudim quan els teus ulls de mel riuen davant d'allò inesperat; coneixedors que hi ha tOt un món per descobrir. Gaudim quan ens demanes per jugar i t'amagues i, encara que saps que estem a prop, vols que et trobem per regalar-nos l'alegria de la trobada.
Avui ja ets més gran. FELICITATS petita Clau!
sábado, 7 de enero de 2012
...sobre l'Amor...
No te amo como si fueras rosa de sal, topacio
o flecha de claveles que propagan el fuego:
te amo como se aman ciertas cosas oscuras,
secretamente, entre la sombra y el alma.
Te amo como la planta que no florece y lleva
dentro de sí, escondida, la luz de aquellas flores,
y gracias a tu amor vive oscuro en mi cuerpo
el apretado aroma que ascendió de la tierra.
Te amo sin saber cómo, ni cuándo, ni dónde,
te amo directamente sin problemas ni orgullo:
así te amo porque no sé amar de otra manera,
sino así de este modo en que no soy ni eres,
tan cerca que tu mano sobre mi pecho es mía,
tan cerca que se cierran tus ojos con mi sueño.
Cien sonetos de amor. Pablo Neruda
lunes, 2 de enero de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)