...fent un primer pas...

Començo un viatge nou. El primer pas, ser conscient que no conec el meu cOs. No reconec la duresa dels seus moviments; la fragilitat dels seus gestos; l'estima que em regala només per sostenir-me.

Orgullosa, pensava que el comprenia, que el dirigia bé, com ho fa una excel·lent directora d'orquestra. Creia que la música que li dedicava s'adequava a les seves necessitats. Però, avui, he après que he de desaprendre.

Avui, fent un primer pas, m'he adonat que el meu cOs es un gran descOnegut. He descobert que no li he dedicat l'atenció que es mereixia. Realment no he tingut prou cura d'ell. I he volgut obrir els ulls. Obrir-los atentament per escoltar al meu cos que em parla. Obrir-los per reconèixer i agraïr l'esforç fet durant aquests anys de mútua convivència. Per ajudar-me a mantenir la calma. A equilibrar els meus desequilibris: posturals, mentals i emocionals.

Començo un viatge nou, fent un primer pas, baixo la guàrdia. I prenc consciència, espatlles avall i relaxo. El meu cOs es relaxa i jo, em relaxo amb ell.

http://youtube.com/watch?v=6XWa7L56uxA


http://estudipilatesmollet.com/