S'acaba el curs i les paraules se'm mostren desgastades, poc útils i repetides. I tot i què em dic que he fet el que estava a les meves mans, tot i així... un sentiment de desànim m'acompanya.
Les meves paraules, les que he fet servir dins l'aula, aquelles que parlen de respecte, de tolerància, de companyerisme, d'estimar-se, d'acceptar a l'altre com és, de ser humil, d'ajudar-se conjuntament... tal com s'enlairen per la classe, se'm retornen rebotades, cabrejades per sentir-se molestes davant la comoditat i estancament de diverses actituds, les de SEMPRE, les rutinàries, les que pregonen obertament: "Jo sóc així... i així seguiré"!
I, davant d'aquesta situació, em trobo fora de joc. La impotència em diu que hi ha poc a fer. El meu cor m'assenyala que ho deixi estar, que CALLI, que ESCOLTI, que ACCEPTI, que segueixi avançant per trobar noves estratègies però... tot i així, em faig una pregunta... Això ja no em funciona?
No hay comentarios:
Publicar un comentario