Sóc perfecta dins de la meva imperfecció.

"M'accepto  amb els meus errors  i limitacions i, el que és millor, entenc que aquesta acceptació em fa ser més bona persona perquè trec exigències a la vida i el meu exemple serveix per pacificar el món". (Rafael Santandreu)

Arribo de viatge disposada a buidar la maleta. He observat que, en ocasions, cada vegada que marxo el meu equipatge  acostuma a omplir-se de perspectives noves. I torno, doncs, amb més pes que de costum i convençuda que no em queda més remei que buidar i llençar allò vell. Podría negar-me a fer-ho (és una opció) i seguir amb els meus pantalons, els de sempre, desgastats ja pel pas del temps a l'interior de la bossa, ocupant un espai preciós. Estaría bé. Sería tan còmode deixar les coses com estan. No remoguis gaire, em dic. Però no. Finalment, decideixo treure de dins totes les meves samarretes, les faldilles, les bambes i/o les xancles que ja pesen massa i potser tampoc no em queden tan bé. Així que buido la maleta.

M'agrada la sensació que experimento durant el trajecte. Busco la finestra i em situo al seu costat disposada a gaudir del paisatge. Un ritual que he fet desde petita (amb el temps potser això ja ha perdut una mica de rellevància) i que m'ajuda, també, a connectar-me més amb mi, amb la meva essència. M'inicia en el meu diàleg intern. Em deixo portar pels pensaments. Gaudeixo del paisatge. Tot s'uneix màgicament.

Miro per la finestra i reflexiono. Aquesta vegada li toca a la meva perfecció. Reconec que aquesta paraula ja pesa massa en mi i que és necessari que em desprengui si vull continuar endavant. Ja no em queda bé perquè vull caminar més lleugera. És un gran pes a sobre que necessito buidar. Així que la trec de la maleta amb alegria. Sóc perfecta dins de la meva imperfecció. Ho reconec i m'aplaudeixo interiorment. He decidit aprendre a gaudir de les meves limitacions i dels possibles errors per fer-me més gran!

...trobant la calma...

Ver "Ludovico Einaudi - Le Onde - The Waves" en YouTube
Així començava la classe, per a mi, la millor manera de trobar la calma; de situar-me dins la meva serenitat.
Preciós inici, insisteixo. Un bon principi per despertar cos, ment i esperit.
I és que durant aquesta última setmana, a l'intensiu de Contemporani, aquesta música m'ha tocat especialment l' ànima.
Unes particulars notes de piano que m'han fet vibrar i han col.laborat a crear una dansa molt personal, forta i sensible a la vegada.
Gràcies mestres i companyes per compartir l'experiència amb mi. Guardo a la meva capsa de tresors tots els nostres somriures, les petites converses entre moviments, l' esforç d'anar més ellà, l'ajuda i, sobretot, les ganes de gaudir plegades. Mil gràcies!

MI CENTRO.

Un leve movimiento, imperceptible pero necesario, para llegar a este lugar. Un espacio no inventado pero aún así poco explorado: MI CENTRO.

Para encontrarlo, puede ser que necesite desplazarme un milímetro hacia delante, con la espalda redonda y mirando hacia mi ombligo sin querer ser egoísta. Quizás solo sea eso, aunque en ocasiones también necesite mantener la cabeza bien erguida pero poco altiva.

Quizás esté tan solo a un paso para alcanzar un trozo de cielo y acompañarme de los brazos y reconocer mi propia estrella.

"En aquest moment, em situo per damunt de les valoracions dels altres.

En aquest instant, m'allibero de la necessitat de l'aprovació dels altres

i em sento tranquil davant de qualsevol." (Rafael Santandreu)

...el procés d'aprendre a volar...

"...tenéis que comprender que una gaviota es una idea ilimitada de la libertad, una imagen de la Gran Gaviota, y todo vuestro cuerpo, de extremo a extremo del ala, no es más que vuestro propio pensamiento...".

Juan Salvador Gaviota. Richard Bach.

Idees a recordar:

• Canviar és possible. Ens costarà un esforç continuat, però es pot aconseguir.
• Transformar-se en algú positiu és essencial per gaudir de la vida.
• La clau per al canvi és aprendre a pensar d'una manera més eficaç.
• Les creences irracionals són falses, inútils i ens fan patir.
• Aprendre a avaluar el que ens passa amb realisme i objectivitat ens fa més forts i tranquils.
• Les creences irracionals sorgeixen d'exigències fantasioses.
• Necessitem ben poca cosa per estar bé. Cada necessitat inventada és una font de debilitat.
• Hi ha creences irracionals molt esteses que es transmeten per influència social.
• La transformació cal basar-la en arguments; no en simple pensament positiu.
• Cal refrenar-se contínuament per no transformar els desitjos en necessitats.

L'art de no amargar-se la vida. Rafael Santandreu.

...sense trobar encara la resposta.

- Deixa'T anaAaaaArrr!!!!- cridava ben fort-.

Ho sentia des del fons, ben endins i més enllà de la meva veu. En qualsevol espai indeterminat i obscur s'amagava aquella por plena de vida. No sabia expressar ben bé d'on venia. Estava a la zona de l'estómac, al coll, a l'esquena, a la tremolor de cames... OoOn??? Com una formigueta testaruda i eficaç me la buscava.

- Relaxa'T!!!!- em demanava-.

Potser no era una qüestió corporal. Potser ho havia de visualitzar a la ment. Dins del meu pensament hi trobaria infinites raons per entendre què em passava. D'on venia el meu neguit, quan s'havia generat, per a què el necessitava avui... Buscava entre la meva xarxa, sigilosament, com un peixet que no vol quedar-s'hi atrapat. Bussejava entre els compartiments; de pensaments hi havia de tots els colors. Però... hi pensava, per a què cridava els de color més fosc? ToOoT un misteri.

- Frueix!!!!- també em repetia-.

Els pensaments positius i proactius passaven desapercebuts, minúsculs i ridiculitzats. Com el cant de les sirenes atreient els mariners, d'aquesta manera, inevitablement, deixava pas al malestar general acompanyat per la impotència de no saber nedar en direcció contrària. 

- Deixa'T anaAaaaArrr!!!!- continuava cridant escandalosament, sense trobar encara la resposta.

"La vida de todo el mundo, en mayor o menor medida, es gobernada por el miedo. Solo hay dos formas de vivir la vida: o gobernada por el amor, o gobernada por el miedo. Normalmente, a no ser que hayas aprendido a amar, es gobernada por el miedo. ...El miedo no es más que una ausencia de amor; en él no hay nada positivo, solo es una ausencia de amor. ...no le hagas demasiado caso al miedo porque se acaba convirtiendo en una autohipnosis. Si insistes en repetir que vives con miedo, que tu vida es gobernada por el miedo, ¡estás acabado! Eso es una clara señal de que el amor todavía no es lo suficiente poderoso para que el miedo desaparezca.
Si trabajas directamente con el miedo, lo refuerzas, porque toda tu atención estará enfocada en él. Date cuenta del hecho de que hay oscuridad, y luego dedica tus esfuerzos a traer luz.
La misma energía que estás usando para combatir el miedo, la puedes usar para amar. Pon más atención en el amor."

MIEDO. Entender y aceptar las inseguridades de la vida. OSHO.