Si fos una melodia...

...sonaria ben dolça i tendre, sobretot, molt tendre. Vestiria elegant i amb certa timidesa aniria crescendo des d'una intensitat suau i un ritme àgil cap a un moment més riatller i espontani, potser extravertit. Sonaria amb una gran força alegre, i tot i el seguit d'alguns silencis per prendre consciència de la meva bellesa harmònica, no perderia el compàs i em cantaria i em ballaria sense descans.

Mil gràcies, preciosa essència,

 per obrir-me al blau

i estimar-me tant.