BLAU

Ningú m'espera però avui ja no tinc por. Sóc jo, la que m'admiro. Sóc jo la que m'invento aquesta cançó, l'allargo i me la canto, en color BLAU que és el meu preferit!

Segueix el ritme... és fàcil!

Us presento a les meves sabatilles d'estar per casa. Ja fa temps que m'acompanyen en l'art de crear els meus petits passos. Mig adormida, acomiadant el dia o saludant la nit, estan al meu costat per seguir el mateix ritme: TOT EL QUE NECESSITES ÉS AMOR!
I dóna igual si me les col·loco del dret  o a l'inrevés, perquè el missatge transmet el mateix: ÉS AMOR TOT EL QUE NECESSITES! 
I ho cantem amb els mateixos acords, per no perdre el fil, per sentir fàcilment que l'amor és amb mi!

Segueix el ritme... és fàcil!

http://www.youtube.com/watch?v=lWxhIiwNvwc

Als meus pares qui,

tal dia com avui, ja fa temps,

van dir-se: ENDAVANT!

per a què l'amor que els uneix

els segueixi acompanyant al caminar.

LLUM

Aquesta és la meva espelma. La que em dóna llum sobre un mantell de flors diferents i una paraula guía. LLUM, una paraula escrita entre les branques d'aquest terra tan especial. LLUM és el seu nom per a què il·lumini les nits més fosques. Perquè hi ha nits de tots els colors...

Hi ha nits tan senceres.

Hi ha nits sense estels,

hi ha nits que la boira

no et deixa veure el cel.

Hi ha nits sense lluna,

hi ha nits per l'amor,

hi ha nits que si esperes més

podràs veure el sol.

Hi ha nits solitàries.

Hi ha nits de concert.

Nits d'hotel, d'una nit,

onn mai passa el temps.

Hi ha nits de tendresa,

hi ha nits per somniar,

hi ha nits molt més fosque´s

i altres pels amants.

Vespres de desembre. SAU

... COSES DEL DIRECTE!

Si ho hagués preparat a consciència no hauria sortit tan bé. Aquesta vegada és clar que les casualitats es presenten, a vegades, en moments poc oportuns. I el que acabo de dir ho entendreu millor si us descric la meva primera presentació com AMIC INVISIBLE. No té desperdici... podeu riure si voleu (jo encara no puc parar de fer-ho!)

Agobiada per tanta nota amunt i avall. Cansada de corregir tota aquella quantitat de números que s'amagaven entre una gran muralla de llibretes de matemàtiques. Esgotada, en definitiva, de tanta formalitat numèrica decidía canviar completament d'activitat.

SÍ, i ho feia just arribat el migdia. SÍ, aquest seria el moment més idoni per presentar-me com a Amic Invisible. I... convençuda, començava el joc!

ENDAVANT ANUSKA!- m'animava- perquè la partida no seria fàcil. La persona que havia de rebre les meves salutacions inicials convivia unes tres aules més enllà del mateix passadís i trobar-nos pel camí podria ser fatídic (em costa molt, moltíssim dir mentides).

Així que vaig prendre certes precaucions. Primer de tot, localitzar la meva companya (que no estigués pels voltants). A continuació, fer veure que "dins la meva aula no hi ha ningú", per no aixecar sospites; tancar la porta; apagar els llums i escriure a les fosques davant la pantalla de l'ordinador i tot acompanyada d'una adrenalina carregada per tot el cos només de pensar que en qualsevol moment pogués eixampar-me amb els dits enganxats al teclat desitjant-li un BOn Dïa!  

Doncs bé, la Laura s'estava tranquil·la davant la seva aula, distreta amb la decoració de l'arbre de Nadal que brillava amb un MERRY CHRISTMAS al seu damunt. I jo... Jo decidia tancar-me dins la meva i fer tots els passos de prevenció que m'acabava d'inventar (així que no els busqueu enlloc).

Les idees se'm començaven a apropar i les paraules cobraven vida davant la pantalla. Al cap d'una estona tot estava llest. El missatge creat deia el següent:

Bona tarda Laura!!!

Feia temps que t'esperava... "amarrado en la puerta" de l'escola... o potser en un altre lloc... qui sap!

El cas és que JA HI SÓC AQUÍ!

Com portes el teu día, gateta?

Vull que llegeixis bé la lletra d'aquesta cançó i que demà deixis per escrit a sobre de la fotocopiadora un paper que digui TITOL i AUTOR/A... T'agradarà!

"Soy un gato y al que no le guste que no mire más

que hay ciertas cosas que yo no puedo cambiar

y al que no le guste mi color, mi forma de maullar

hay mil rincones donde se puede mirar".

Ànims que és una feina molt fàcil... i si l'encertes demà tindràs una sorpresa molt maca.

I ara, aquest escrit el guardaria, me'l reenviaria per correu electrònic, l'enviaria a IMPRIMIR, esborraria qualsevol mena de rastre a l'ordinador i, sigilosa com una gateta, tancaria la meva aula amb clau (per si de cas) i aniria corrents i no pel camí de sempre. NO!... canviaria la ruta! Trobaria la manera més ràpida i més dissimulada  d'arribar el més aviat possible a la fotocopiadora. SÍ!... aniria veloç a agafar aquell paper i acte seguit ficar-ho dins la seva bústia!

ENDAVANT ANUSKA!- em repetia-  què bé t'està sortint tot!!!

Sortia de l'aula, el passadís estava desèrtic i era el moment d'apretar a córrer... Feliç per participar en aquell joc de nens, el meu somriure s'anava fent gran durant la carrera... unes quantes escales més i la fotocopiadora estaria ben a proOoOoOoooooooOOooo  OoOoOhhhhh   NOOOoOOOOOooooOOOOOO!!!!!!!!... i el sentiment  d'un gloOobus que es desinfla a poOooc a poooOoc, sense pressa, se'm presentava!

A la màquina, davant d'ella, tocant-la, fent-la servir hi era Ella.... la LAURA!!!!!!

La única persona de tota l'escola que no hauria de ser allà, en aquell precís moment, hi era!!  I observar com em saludava i com la meva velocitat es frenava de cop... De cop i volta per "fer veure que no anava al lloc on em dirigia" va ser molt poc dissimulat per la meva part!  

Llavors, girava cua mentre intuïa que el "meu" paper havia arribat directament, via fotocopiadora, a les seves mans i tot marxant "com si no res" pensava que tot plegat era ben curiós... Demanava una resposta a la fotocopiadora i aquesta em portava una nova pregunta .... COSES DEL DIRECTE!

I la pregunta ... Seria ara capaç, davant "d'allò que ja era evident" dir mentides?

Que comenci el joc!

1er DIA:

Ja sóc aquí un any més!!!

D'aquesta manera s'ha presentat el meu amic invisible... i, el regal, una frase bonica per començar:

"En la vida todos tenemos un secreto inconfesable,

un arrepentimiento irreversible,

un sueño inalcanzable y

un amor inolvidable."

2on DIA:

Avui sé que el meu amic invisible és molt carinyós/a i alegre, qualitats ben positives que em fan sentir contenta.

I, a banda de dedicar-me un dia ple de FELICITAT, AMOR i ALEGRIA em regala una segona frase:

"Muchas personas se pierden las pequeñas alegrías

esperando la gran felicidad."



3er DIA:

M'agrada molt veure com mires cada dia amb il·lusió el teu arxivador, per veure si t'he deixat alguna cosa i molt més veure com t'agrada el que et deixo, no cal dir, que ho faig amb molt de carinyo.

D'aquesta manera tan fantàstica em saludava avui el meu amic invisible... i em donava una altra pista ben personal: "sempre intento trobar la part positiva a les coses"... i no sap com m'apasiona escoltar aquestes paraules!

I, a part de regalar-me una tercera frase, m'ha demanat una feineta propera al que tu fas sovint: Fer una enquesta a cada cicle, demanant que diguessin tres coses positives dels altres cicles de l'escola. No cal que digui que m'ho he passat molt bé i que ha estat tota una dosi de carícies emocionals per tothom!!!! Així que MIL GRÀCIES!!!

I, la frase... és la següent:

"Así como no existen personas pequeñas ni vidas sin importancia,

tampoco existe trabajo insignificante."

On ets, amic, que no ens hem vist abans?

4t DIA:

                                DAMA DE LA SORT, CAÇADORA DE SOMNIS!!!!

D'aquesta manera he començat el matí. I, fent honor al títol que el meu amic invisible m'ha otorgat, m'he dedicat a repartir sort entre tots els meus companys i companyes. Abans dels assajos, però,  he rebut un fantàstic ram de vesc que hauria d'anar regalant com a recompensa per "caçar un somni". Ha estat tota una experiència sentir com els somnis dels altres es manifestaven i com, sorprenentment, un d'ells es feia realitat a l'instant (tot just la Isabel expressava que volia que el seu home tingués feina, aquest l'ha trucat per comunicar-li que n'havia trobat!!! IMPRESSIONANT! ).

I sense oblidar-se, una nova frase m'ha deixat:

"La suerte es para el que la encuentra,

no para el que la busca".

Avui em venen ganes de continuar escrivint, tot i que em falten paraules. Vull agraïr al meu amic invisible les ganes de cuidar-me tant! Són unes setmanes difícils per tots i totes, anem accelerats amb moltes coses a sobre: correccions, avaluacions, assajos, actuacions, àlbums, tapes dels àlbums, gestió d'activitats entretingudes pels nostres alumnes... Ens mostrem esgotats i sense forçes. Però gaudir de la presència d'un amic que et cuida, que et té present, que t'alegra el dia i fa que aquesta alegria es contagi i sigui compartida, a banda de ser molt agradable, és la dosi d'energia necessària per repetir-nos ENDAVANT, TU POTS!!!! i marxar amb un somriure ben gran pintat als llavis. M'encanta!

Fa temps vaig decidir ser caçadora del meu propi somni! ...i ahir el vaig compartir: ESTIMAR-ME CADA DIA UNA MIQUETA MÉS!

Sí, tot i què el meu somni inclou moltes altres coses i sembla que no especifiqui gaire, per a mi, va ser tot un descobriment. Durant molt de temps vaig viure des de fora, de ser una espectadora més de la meva vida, on tothom actuava i donava la seva opinió (opinió que... clar! ...amb certes probabilitats filtraria com a poc positiva) i la "merda" dels altres em xuclava, em menjava i es barrejava amb la meva pròpia i sense un criteri ferm la meva estima tenia validesa en funcíó del que n'opinaven els demés. I així vaig viure, inconscient, durant molts anys. Sensible, feble, vulnerable al comentaris, amagant el cap, passant desapercebuda, mirant a terra el meu propi amor... perquè el que opinessin els altres de mi era important!

Trencar amb tot això va ser molt, molt dur!. Moltes llàgrimes que, per altra banda, no han estat en và, perquè, ara en sóc conscient que, em van obrir la porta a noves possibilitats. I si l'estima, realment, no fos quelcom que vingués de fora? I si el meu amor ja era meu? La meva mare sempre em deia una frase molt sàvia, però que no aconseguia que arribés a tocar-me, que m'acompanyés. Igual que me la deia, marxava, i el meu dia a dia continuava igual: "ANUSKA, eres como mínimo, como los demás!"... però vaig plorar tant per no sentir-me compresa, per no entendre la malícia amb el que els altres abocaven les seves propies mançances sobre meu, perquè jo les acceptava!.

Va ser tot un descobriment veure'm com la protagonista de la meva pròpia pel·lícula. Descobrir que no em faltava res per estimar-me, que ho tenia tot amb mi, que no necessitava res que vingués de fóra,  i que el que havia de fer era posar ordre als pensaments que m'havien fet la guitza fins al moment. Donar espai als meus propis sentiments i rehubicar  la meva manera de relacionar-me tant amb mi mateixa com amb els qui éren els altres, amb harmonia i pau interior... així que aquest gran somni, que segueix en camí, mica en mica el vaig fent realitat!

5è DIA:

Estima'T Amic Invisible... avui t'has deixa'T veure una mica entre línies però, millor, seré prudent. La SORPRESA m'ha deixa'T sense paraules. "No sóc la persona que tu penses qui sóc" això potser vol dir que te n'he parlat ( i... saps? no sé si alguna vegada ho he dit però tot es redueix a les EMOCIONS... OoOohhh!!! oOOoohhhh!!!! jejeje...). Una paraula que aquests dies m'han regalat ha estat APASSIONADA i és potser per aquesta que raó que, contagiada per la passió, n'hagi parlat i parlat massa, i potser amb tu, estimat amic!

Intueixo que ets una persona propera encara que em dius que no et conec gaire. I m'encanta saber que "no esperaves menys de tu"... quanta dosi de positivisme!!!! GRÀCIES!

Has de saber que cantar la nadala ha estat molt divertit... (per cert, saps que m'agrada cantar?). T'he d'explicar que l'Edu i jo ens hem pres la llibertat de barrejar dues proves. Ell havia de posar gots amb aigua tintada amb paper de celofana i posar-ne la mida justa per crear diferents tonalitats i tocar una cançó i llavors hem creat la melodia de "Ai quin fred que fa tiru riru tiru riru..." ha estat INCREIBLE!!!!

Gràcies per tot... em sento molt estimada aquests dies i m'agrada aquesta sensació! :)

I, abans que se m'oblidi... la frase del dia:

"La música comienza donde acaba el lenguaje"

La música, per a mi, ho és ToT! Ho engloba TOT a la meva vida... tan apegada a mi que em costa imaginar-me que comenci... si comença vol dir que en algun moment s'ha acabat?... sempre m'acompanya!

6è DIA:

Amic meu, avui estaves una mica enfadat. Potser tens una part de raó però, alhora, em dones una altra pista important. La prova d'ahir la vaig fer només pel matí com m'havies indicat i, durant el pati, vaig fer una fantàstica gravació acompanyada d'un instrument ben cassolà... però, clar!... TU no hi eres i no em vas poder veure!... Gràcies per deixar-me descansar avui ( tot hi que ho he repetit a l'hora de menjador per a què ho veiessis)  i pel bombonet!

M'encanten les frases que m'envies... Saps que m'agrada trobar frases que m'ajudin a mirar més enllà de la meva pròpia visió de les coses.

I la frase que em regales avui...

"La paciencia y el tiempo hacen más

 que la fuerza y la violencia"

7è DIA:

Bona nit!!!! Avui ja és fosc quan t'escric el resum habitual i el cansament m'invaeix una mica... se m'acluquen els ulls i encara em queda preparar el teu "treballet" i el "meu" (com tu, jo també en sóc d'amic invisible i he preparar feineta... jejeje).

Em sembla que avui el dia ha estat força liat per tots dos, fa poc que arribo a casa. Espero que la feineta que em demanes, al final, t'agradi!

I la frase del dia:

"Podemos juzgar el corazón de una persona

 por la forma en que trata a los animales".

8è DIA:

Estimat amic meu, espero que t'hagi agradat el que he preparat avui... ho he fet amb molta estima i delicadesa. Trobo que m'ha ajudat molt a fer presents als meus companys i companyes d'escola. Identificar-los amb un animal i explicar el perquè m'ha fet treure tota la part positiva que cadascú té i m'he sentit molt gratificada... així que et torno a donar les gràcies!

Avui dius que no em vols donar gaire feina... tot i què una miqueta si. Molt divertit el moment de la foto amb tot el CICLE INICIAL... i em comentes que és possible que estiguis ben aprop... vaig pensant... imaginant que potser la pista sigui certa i estiguis en aquesta foto!

Ahhh!!!! I la frase que em regales és la següent:

"Una amistad sin confianza es una flor sin perfume".

9è DIA:

Avui és el gran dia... avui ens vestirem de festa... avui tot el que hem somniat serà una realitat... avui, amic meu, ja has estat visible als meus ulls!!!!

Gràcies per la teva última carta. A partir d'ara sé que les trobaré a faltar, les teves paraules, les frases i sobretot, les ganes de saber de tu!... Els matins apropant-me a la bústia per mirar si rebria notícies teves han estat una dosi d'alegria increïble!. M'he sentit molt estimada i, ara, que t'has fet present, una part d'aquesta màgia haurà canviat una mica...

La teva última frase parla de la curiositat...

" La juventud de un ser
no se mide por los años que tiene,

sino por la curiosidad que almacena". 

Tens un amic.

Farem una festa NOSALTRES, VOSALTRES i potser TÚ!

Aquesta és la nova història, la representació festiva de 25 anys d'escola. Empesos per la nostra il·lusió, explicarem que en una NIT freda de desembre farem una festa per convidar al SOL. I allà o aquí, o en tots dos llocs, sense Temps, sense eSpai... sense Res més que VOSALTRES i NOSALTRES ( i potser Algú o Ningú més) ens trobarem plegats a dalt d'un escenari.

I VOSALTRES i NOSALTRES us explicaran que hi havia una vegada un temps sense rellotge i un espai sense casa on Tothom, Ningú, o potser Algú més... hi serà benvingut. Passeu, passeu!!!!- us cridaran entre somriures.

I heus aquí (o allà) que la BLANCANEUS apareixerà en escena fent una graciosa reverència i potser Algú... potser VOSALTRES... potser NOSALTRES (això no quedarà gaire clar) prepararà un brebatge i el ficarà dins d'una poma. Potser sigui VOSALTRES qui allargarà el seu braç en un gest maliciós i li oferirà aquest fruit a la nostra innocent protagonista qui, acte seguit, caurà a terra en un petit somni... Petit, petit com en PULGARCITO que neixerà dins d'una flor i, innocent per la inexperiència, voldrà ajudar a descobrir aquell gran món.

I és així com es trobaran, espectadors en aquest acte, VOSALTRES, NOSALTRES i en PULGARCITO ajudant a despertar la BLANCANEUS. I ho aconseguiran, SÍ... Tot i què no serà fins que el gos SNOOPY (buscant al seu Secretari) se n'adoni d'aquell ensurt de conte i vagi a buscar  l'ALÍ BA BA qui, amb un petó de polsim una mica màgic, despertarà a aquella princesa de somni del seu estat d'indefensió. Passeu, passeu!!!! - us tornaran a cridar amablement.

I seguirà aquella cançó de festa en un escenari terrorífic. FRANKESTEIN, l'HOME LLOP i el conde DRÀCULA demanaran ser convidats per crear una mica de por, però només una mica perquè en TARZÁN i en PETER PAN també hi voldran participar i portaran l'amor al seu costat. 

Els REIS d'ORIENT, seguint l'estel de màgia d'aquell esperit infantil, repartiran caramels a dojo i en PAPÁ NOËL, fregant-se amb insistència la llarga barba blanca, coincidirà amb ells en aquell lloc sense casa i sense rellotge. I de la sorpresa sortirà una abraÇada de regal.

A la vegada, sabreu també, que la PEPA MACA es presentarà en passos impetuosos en aquella gran festa i demanarà, tot ventant-se amb el seu banús, que NOSALTRES i VOSALTRES li facin una mica més de cas. I el seu desig serà concedit, SÍ ... però de qui menys s'esperarà!

Un SUPERMAN ben disposat a volar apareixerà enlairat entre els braços dels REIS d'ORIENT i en PAPÁ NOËL per fer-li tot el cas del món mundial a ella... només a ella! I li xiuxiuejarà una única frase, curta però intensa: "Vine als meus braÇos, nena!" I ella, immersa en la seva alegria, s'asseurà a la falda de qui sap que se l'estima.

I tot semblarà conte contat però... no, això no serà així! En KING KONG haurà d'aparèixer i trencar amb aquella història tan... tan sense paraules! En fi, que el que passarà a continuació no tindrà nom.

Un KING KONG, desorientat i orgullós, s'enamorarà d'un personatge de pel·lícula, que no portarà faldilla però si una gran capa. I serà llavors, només en aquell instant, quan NOSALTRES i VOSALTRES estaran preparats per agafar la PEPA MACA de l'empenta que aquell  goril·la poc amistós li haurà fet per quedar-se tot sol amb el seu estimat. El nostre primat es deleirà pels colors blau i vermell d'aquell Superheroi i sobtadament que l'agafarà en braços per emportar-se'l lluny d'aquí o d'allà (qui sap).

Però com que aquesta aventura no té ni caps ni peus (ja ho veieu), ni tampoc principi ni final, potser VOSALTRES o potser NOSALTRES (torna a no estar clar del tot) oferirà a aquella bola de pèl marronós un plàtan exquisit i, com a conseqüència d'aquesta nova temptació, el nostre Superhome caurà desplomat a terra, abandonat per la necessitat del seu enemic de menjar-se aquella fruita de la passió... oOoh Yeah!!!!

I davant d'aquest entramat entremaliat apareixerà veloç l'ASTÈRIX, sense saber ben bé què pinta (si és que hi ha quelcom per pintar) aquí o allà, saludarà i marxarà com si no res, com si aquell rellotge i aquella casa no haguèssin existit mai.

Els convidats aniran arribant i NOSALTRES i VOSALTRES, disfressats de senyor CHARLOT, agafaran del bracet a un PINOTXO feliç; content de ser-hi entre "tots aquells personatges que van crear la seva història" (ell també va ser important!).

Tot estarà gairebé preparat, el CAPITÁN TRUENO en patinet relliscarà suaument l'entarimat. VOSALTRES repartirà les copes per brindar. NOSALTRES escombrarà (de moment no pregunteu perquè, a vegades les paraules amaguen un sentit buit...) i les converses s'aniran desfent igual que el sucre en el tallat. Riures i ampolles obertes... però encara no serà l'hora en aquell habitatge sense temps... encara no!

A les dotze... llavors SÍ!  En un instant precís i calculat farà la seva aparició la VENTAFOCS (una festa sense ella no pot ser anomenada festa!). Ella, cansada de tant fregall i tanta "treure's la pols del damunt", llençarà el seu drap per la finestra i demanarà a VOSALTRES posar-se sabates noves per començar la gresca i alliberar-se de tanta enveja.

I NOSALTRES seguirà escombrant aquell espai interminable mentre els convidats... "van arribant". I en TOM (un gat que malgrat no tenir botes, serà tot un cavaller) li agafarà de les mans aquella escombra i sense vergonya decidirà ajudar en aquella feina bruta... però, un moment! ...  potser ens fa falta Algú? ... on és en JERRY? Aquí o allà, segur!

Efectivament, en JERRY apareixerà en escena només pel plaer de fer-li la guitza al seu amic inseparable, en TOM. L'emprenyarà tant que, alguna que altra estovada s'emportarà el petit ratolí. I tots dos, gat i ratolí, endinsants en aquell joc de nens i de tamanys no se n'adonaran de l'aparició en aquell escenari de la BRUIXA CALIXTA. Una bruixa molt eixerida que demanarà a cops de màgia la seva estimada escombra. I que, sense més, convertirà en TOM en un avergonyit escarabat piloter per robar-li l'escombra (fet que encara no hauria estat provat i que potser NOSALTRES només podria esclarir) i  en JERRY en una llefiscosa granota saltarina només per enriure's i riure fort de tot plegat!

I en MORTADELO i FILEMÓN, que no s'hauran enterat d'aquell enrenou ben embolicat, sortiran davant el públic perseguint les petjades festives que NOSALTRES i VOSALTRES hauran deixat en el seu camí cap a aquella xerinola i, sense demanar explicacions, se'n tornaran cap a la T.I.A. per passar l'informe de la situació al Superintendente Vicente.

Tothom s'ho estarà passant d'allò més bé en aquella celebració... La CAPUTXELLA VERMELLETA, però,  arribarà una mica més tard. Entretinguda pel camí recollint espinacs per l'amanida, es trobarà amb el LLOP FEROTGE i amb en CAGANER i de la pudor que farà sortirà espantada d'aquell bosc amb molt poc encant i molta flairança. De l'ensurt s'oblidarà a terra, allà plantada, la seva cistelleta plena de verduretes fresques.

I en POPEYE, que passejava a la vegada aquí i allà, i que potser serà l'últim en arribar a la convocatòria, es trobarà pel camí aquella cistella tan sana i tan verda i descobrirà que a dins s'amaga una lluent llauna d'espinacs. Se la mirarà, l'obrirà i en un tres i no res s'ho empassarà tot! ...

En aquell moment la lluna farà llum, els convidats ja hauran arribat i nosaltres i vosaltres, TOTHOM cridarà: BENVINGUTS, PASSSEU, PASSEU que ja no hi falta NINGÚ... o potser SÍ? ... ( Perdó, ALGÚ hauria de dir que no, que TOTS no hi serien! ) 

En POPEYE encara no haurà arribat, estarà ben a punt de fer-ho!... Tot just quan se n'adoni que dins la cistelleta també hi ha una altre cosa... una paraula. Un mot que crida ben alt que... també hi faltes TÚ!!!!

I ara SÍ.... hi serem TOTS!!!! I aquest punt i final serà per saludar al SOL i desitjar-li que tingui un Bon Día!

FI



PERSONATGES (per ordre d'aparició):

VOSALTRES:                              Ainhoa.
NOSALTRES:                              Laura.
BLANCANEUS:                           Claudia.
PULGARCITO:                            David.
SNOOPY (sense Secretari):         Gisela.
ALÍ BA BA:                                Álex.
FRANKESTEIN:                           Lamin.
HOME LLOP:                             Óscar.
DRÀCULA:                                 Dani.
TARZÁN:                                   Arnau.
PETER PAN:                              Alberto.
REIS D'ORIENT:                          Miguel.
PAPÁ NOËL:                              Sergi.
PEPA MACA:                              Yasmina.
SUPERMAN:                                Éric.
KING KONG:                               Leiz.
ASTÈRIX:                                   Toni.
PINOTXO:                                  Abril.
TOM:                                         Raúl.
JERRY:                                      Melani.
BRUIXA CALIXTA:                       Marta.
VENTAFOCS:                               Lucía.
MORTADELO y FILEMÓN:             Clara.
CAPUTXETA VERMELLA:             Andrea.
POPEYE:                                     Xavi.

Gràcies a tots i totes per compartir les idees

i colaborar en la realització d'aquest projecte!

El mundo de las IDEAS.