martes, 11 de diciembre de 2012

Que comenci el joc!

1er DIA:

Ja sóc aquí un any més!!!

D'aquesta manera s'ha presentat el meu amic invisible... i, el regal, una frase bonica per començar:


"En la vida todos tenemos un secreto inconfesable,
un arrepentimiento irreversible,
un sueño inalcanzable y
un amor inolvidable."


2on DIA:

Avui sé que el meu amic invisible és molt carinyós/a i alegre, qualitats ben positives que em fan sentir contenta.

I, a banda de dedicar-me un dia ple de FELICITAT, AMOR i ALEGRIA em regala una segona frase:


"Muchas personas se pierden las pequeñas alegrías
esperando la gran felicidad."


3er DIA:

M'agrada molt veure com mires cada dia amb il·lusió el teu arxivador, per veure si t'he deixat alguna cosa i molt més veure com t'agrada el que et deixo, no cal dir, que ho faig amb molt de carinyo.

D'aquesta manera tan fantàstica em saludava avui el meu amic invisible... i em donava una altra pista ben personal: "sempre intento trobar la part positiva a les coses"... i no sap com m'apasiona escoltar aquestes paraules!

I, a part de regalar-me una tercera frase, m'ha demanat una feineta propera al que tu fas sovint: Fer una enquesta a cada cicle, demanant que diguessin tres coses positives dels altres cicles de l'escola. No cal que digui que m'ho he passat molt bé i que ha estat tota una dosi de carícies emocionals per tothom!!!! Així que MIL GRÀCIES!!!

I, la frase... és la següent:

"Así como no existen personas pequeñas ni vidas sin importancia,
tampoco existe trabajo insignificante."


On ets, amic, que no ens hem vist abans?

4t DIA:

                                DAMA DE LA SORT, CAÇADORA DE SOMNIS!!!!

D'aquesta manera he començat el matí. I, fent honor al títol que el meu amic invisible m'ha otorgat, m'he dedicat a repartir sort entre tots els meus companys i companyes. Abans dels assajos, però,  he rebut un fantàstic ram de vesc que hauria d'anar regalant com a recompensa per "caçar un somni". Ha estat tota una experiència sentir com els somnis dels altres es manifestaven i com, sorprenentment, un d'ells es feia realitat a l'instant (tot just la Isabel expressava que volia que el seu home tingués feina, aquest l'ha trucat per comunicar-li que n'havia trobat!!! IMPRESSIONANT! ).

I sense oblidar-se, una nova frase m'ha deixat:


"La suerte es para el que la encuentra,
no para el que la busca".


Avui em venen ganes de continuar escrivint, tot i que em falten paraules. Vull agraïr al meu amic invisible les ganes de cuidar-me tant! Són unes setmanes difícils per tots i totes, anem accelerats amb moltes coses a sobre: correccions, avaluacions, assajos, actuacions, àlbums, tapes dels àlbums, gestió d'activitats entretingudes pels nostres alumnes... Ens mostrem esgotats i sense forçes. Però gaudir de la presència d'un amic que et cuida, que et té present, que t'alegra el dia i fa que aquesta alegria es contagi i sigui compartida, a banda de ser molt agradable, és la dosi d'energia necessària per repetir-nos ENDAVANT, TU POTS!!!! i marxar amb un somriure ben gran pintat als llavis. M'encanta!

Fa temps vaig decidir ser caçadora del meu propi somni! ...i ahir el vaig compartir: ESTIMAR-ME CADA DIA UNA MIQUETA MÉS!

Sí, tot i què el meu somni inclou moltes altres coses i sembla que no especifiqui gaire, per a mi, va ser tot un descobriment. Durant molt de temps vaig viure des de fora, de ser una espectadora més de la meva vida, on tothom actuava i donava la seva opinió (opinió que... clar! ...amb certes probabilitats filtraria com a poc positiva) i la "merda" dels altres em xuclava, em menjava i es barrejava amb la meva pròpia i sense un criteri ferm la meva estima tenia validesa en funcíó del que n'opinaven els demés. I així vaig viure, inconscient, durant molts anys. Sensible, feble, vulnerable al comentaris, amagant el cap, passant desapercebuda, mirant a terra el meu propi amor... perquè el que opinessin els altres de mi era important!

Trencar amb tot això va ser molt, molt dur!. Moltes llàgrimes que, per altra banda, no han estat en và, perquè, ara en sóc conscient que, em van obrir la porta a noves possibilitats. I si l'estima, realment, no fos quelcom que vingués de fora? I si el meu amor ja era meu? La meva mare sempre em deia una frase molt sàvia, però que no aconseguia que arribés a tocar-me, que m'acompanyés. Igual que me la deia, marxava, i el meu dia a dia continuava igual: "ANUSKA, eres como mínimo, como los demás!"... però vaig plorar tant per no sentir-me compresa, per no entendre la malícia amb el que els altres abocaven les seves propies mançances sobre meu, perquè jo les acceptava!.

Va ser tot un descobriment veure'm com la protagonista de la meva pròpia pel·lícula. Descobrir que no em faltava res per estimar-me, que ho tenia tot amb mi, que no necessitava res que vingués de fóra,  i que el que havia de fer era posar ordre als pensaments que m'havien fet la guitza fins al moment. Donar espai als meus propis sentiments i rehubicar  la meva manera de relacionar-me tant amb mi mateixa com amb els qui éren els altres, amb harmonia i pau interior... així que aquest gran somni, que segueix en camí, mica en mica el vaig fent realitat!

5è DIA:

Estima'T Amic Invisible... avui t'has deixa'T veure una mica entre línies però, millor, seré prudent. La SORPRESA m'ha deixa'T sense paraules. "No sóc la persona que tu penses qui sóc" això potser vol dir que te n'he parlat ( i... saps? no sé si alguna vegada ho he dit però tot es redueix a les EMOCIONS... OoOohhh!!! oOOoohhhh!!!! jejeje...). Una paraula que aquests dies m'han regalat ha estat APASSIONADA i és potser per aquesta que raó que, contagiada per la passió, n'hagi parlat i parlat massa, i potser amb tu, estimat amic!

Intueixo que ets una persona propera encara que em dius que no et conec gaire. I m'encanta saber que "no esperaves menys de tu"... quanta dosi de positivisme!!!! GRÀCIES!

Has de saber que cantar la nadala ha estat molt divertit... (per cert, saps que m'agrada cantar?). T'he d'explicar que l'Edu i jo ens hem pres la llibertat de barrejar dues proves. Ell havia de posar gots amb aigua tintada amb paper de celofana i posar-ne la mida justa per crear diferents tonalitats i tocar una cançó i llavors hem creat la melodia de "Ai quin fred que fa tiru riru tiru riru..." ha estat INCREIBLE!!!!

Gràcies per tot... em sento molt estimada aquests dies i m'agrada aquesta sensació! :)

I, abans que se m'oblidi... la frase del dia:


"La música comienza donde acaba el lenguaje"

La música, per a mi, ho és ToT! Ho engloba TOT a la meva vida... tan apegada a mi que em costa imaginar-me que comenci... si comença vol dir que en algun moment s'ha acabat?... sempre m'acompanya!

6è DIA:

Amic meu, avui estaves una mica enfadat. Potser tens una part de raó però, alhora, em dones una altra pista important. La prova d'ahir la vaig fer només pel matí com m'havies indicat i, durant el pati, vaig fer una fantàstica gravació acompanyada d'un instrument ben cassolà... però, clar!... TU no hi eres i no em vas poder veure!... Gràcies per deixar-me descansar avui ( tot hi que ho he repetit a l'hora de menjador per a què ho veiessis)  i pel bombonet!

M'encanten les frases que m'envies... Saps que m'agrada trobar frases que m'ajudin a mirar més enllà de la meva pròpia visió de les coses.

I la frase que em regales avui...

"La paciencia y el tiempo hacen más
 que la fuerza y la violencia"

7è DIA:

Bona nit!!!! Avui ja és fosc quan t'escric el resum habitual i el cansament m'invaeix una mica... se m'acluquen els ulls i encara em queda preparar el teu "treballet" i el "meu" (com tu, jo també en sóc d'amic invisible i he preparar feineta... jejeje).

Em sembla que avui el dia ha estat força liat per tots dos, fa poc que arribo a casa. Espero que la feineta que em demanes, al final, t'agradi!

I la frase del dia:


"Podemos juzgar el corazón de una persona
 por la forma en que trata a los animales".


8è DIA:

Estimat amic meu, espero que t'hagi agradat el que he preparat avui... ho he fet amb molta estima i delicadesa. Trobo que m'ha ajudat molt a fer presents als meus companys i companyes d'escola. Identificar-los amb un animal i explicar el perquè m'ha fet treure tota la part positiva que cadascú té i m'he sentit molt gratificada... així que et torno a donar les gràcies!

Avui dius que no em vols donar gaire feina... tot i què una miqueta si. Molt divertit el moment de la foto amb tot el CICLE INICIAL... i em comentes que és possible que estiguis ben aprop... vaig pensant... imaginant que potser la pista sigui certa i estiguis en aquesta foto!

Ahhh!!!! I la frase que em regales és la següent:

"Una amistad sin confianza es una flor sin perfume".


9è DIA:

Avui és el gran dia... avui ens vestirem de festa... avui tot el que hem somniat serà una realitat... avui, amic meu, ja has estat visible als meus ulls!!!!

Gràcies per la teva última carta. A partir d'ara sé que les trobaré a faltar, les teves paraules, les frases i sobretot, les ganes de saber de tu!... Els matins apropant-me a la bústia per mirar si rebria notícies teves han estat una dosi d'alegria increïble!. M'he sentit molt estimada i, ara, que t'has fet present, una part d'aquesta màgia haurà canviat una mica...

La teva última frase parla de la curiositat...


" La juventud de un ser
no se mide por los años que tiene,
sino por la curiosidad que almacena". 

No hay comentarios:

Publicar un comentario