lunes, 28 de enero de 2013

Una O tònica en una filharmònica de riure!

Un...dos...tres! Tohom preparat, tothom al seu lloc. Els seients s'ocupaven distretament, perquè després d'un cap de setmana ple d'experiències resultava complicat agafar el lloc amb presses. Així que el ritme que es marcava era pausat; tranquil, però animat a la vegada.

Un...dos...tres! Ara sí! Bon dia a tothom! I els instruments s'anaven situant còmodament. Els bolígrafs de colors sortien del seu amagatall i els llibres, després d'haver caminat un petit trajecte desde casa, ocupaven amb cura el seu futur espai de creació.

Un...dos...tres! Les veus ben disposades, els ulls desperts i les orelles engrescades a l'escolta activa. Tot estava ordenat. L'obra d'aquell matí ja podia començar. Avui tocaria introduir  la O tònica entre el grapat de paraules noves que ja feia mesos ens acompanyaven.

Un...dos...tres! I no més... Només començar la O tònica, que podriem trobar-la entre un so tan tancat com un petó enlairat O tan obert que semblaria pronunciat "o sea" sense ganes o amb ganes d'un gran badall, només introduir-se, la corrent filharmònica del riure ja ens acompanyava!

Un...dos...tres! I potser era massa tard per tocar una peça aburrida, el riure escandalós i esbojarrat es divertia entre nosaltres, deixant-se anar sense cap tipus de pudor. I quan en Sergi ens presentava la seva frase: "AQUEST CAPGRÒS TOCA MOLT BÉ L'HARMÒNICA", el riure se'ns escapava a bots i barrals, esquitxant-t'ho tot! En aquell moment, tota l'aula s'havia contagiat d'un flaire fresc i innocent. I immersos en aquell estat, en Miquel ens preguntava si aquell evento es produiria en una orquestra de granotes!!!! Bé... el que estava clar, afegia en Raúl, que "AQUELL CÒRNER ERA BO DE DEBÒ" i alguns es preguntaven de què? DE BO... DE DE BÓ a DE GON només hi havia un parell de lletres sense importància... i reiem i encara seguiriem inevitablement una bona estona!

Un...dos...tres! I les intervencions es barrejaven entre els tons aguts i greus de les rialles infantils, potser per imaginar-nos aquell pobre capgròs tocant a una orquestra de granotes potser per acabar el matí havent sentit dir l'Arnau que "LA VIDA ÉS UNA GÒNDOLA... GO...GO... GÒNDOLA", versionant el bon còrner que acabava de marcar-se el seu company. Estava vist que, qualsevol paraula que es digués era l'excusa perfecta per riure sense més en aquella improvisada filharmònica que ens haviem imaginat!

viernes, 25 de enero de 2013

Idees amb talent




El conocimiento son los circuitos que harán que cada pieza se mueva correctamente.

El trabajo en equipo son los tornillos que matendrán la máquina unida.

Tu red de contactos son los cables que tu empresa necesita.


ENDAVANT Laia amb les idees emprenedores! 

domingo, 13 de enero de 2013

Xerricada va... Xerricada ve!!!!

Avui ha estat un dia gran. Amb majúscules escriuría: ESPECTACULAR!!!!





No havia participat mai en una xerricada de tal magnitud i tanta professionalitat. M'ho he passat molt bé acompanyada dels amics, avui companys del meu viatge,  hem compartit una estona de riures, amistat, bona energia i felicitat.



I després d'unes dures proves de selecció, he quedat la segona finalista... FANTÀSTIC!!!! (un moment ben agafat per sorpresa)
(El premi, aquesta ampolla de vi negre que tot us presento.)

Gràcies a t@ts per SER i SER-HI amb mi!!!!

miércoles, 9 de enero de 2013

I la pregunta...

...ens donarà una possible resposta. No sé quina, però vindrà acompanyada en forma de possibilitat. Poden haver-hi possibles respostes, però en el moment de formular la pregunta no ens existeixen o no hi aboquem la consciència,  perquè sinó no ens la faríem. Fer-se preguntes ens ajuda a trobar solucions, camins poc coneguts i/o espais no transitables en el nostre què fer diari. A l'escola treballem continuament amb les preguntes i són el motor que ens mou a trobar l'entrellat dels conflictes i poder avançar.

I us preguntareu per a què tota aquesta introducció inicial (si no és així, jo mateixa ja m'ho estic preguntant). Doncs bé, crec que em venia de gust fer una petita reflexió per introduir el que us explicaré a continuació.

Us parlaré d'una pregunta. Sí, crec que és evident. Us faré partíceps d'una interrogació extravertida i atrevida que, amablement i sense angoixes, volia sortir-se de la norma durant la classe de castellà. Aquesta tarda, després del recent període de vacances nadalenques, ens posavem les pil·les i preguntava als meus alumnes quina havia estat l'essència d'aquests dies de festa (difícil trobar una resposta ràpida... hi havien de pensar una mica).

I tornava a presenciar el que pot ser habitual en situacions de pregunta. Tornava a observar el que costa mantenir el silenci, demanar a l'ego que calli i escolti resulta poc fàcil... i així les intervencions es trepitjaven, una seguida de l'altra, o millor totes a la vegada... I  la incomunicació se'ns feia present!  

Davant de tot això em venia de gust parlar-los sobre L'ESCOLTA ACTIVA i encara, per a què ho entenguessin millor, els hi demanava obrir les orelles i tancar la boca (i alguns reien perquè demanar això era de nens petits) i continuava dient-los que si no ho aconseguien que s'aprenguessin la mateixa frase, expressada  d'una altra manera: ESCOLTA, ACTIVA'T!!!!! ... i que se la repetissin interiorment tantes vegades com necessitessin fins entendre aquesta mena de joc seriós...

I en un punt àlgid de les meves paraules, un alumne em llença una pregunta trapella: I això que dius, on es troba dins del temari?... i clar, la sorpresa m'agafava per sorpresa!

No imaginava aquesta mena de pregunta. Potser per a mi el temari és un tot que va molt més enllà del temari... potser per a ells i elles només és la norma, el contingut, el tema que forçosament s'han d'estudiar per a la prova... i parlar de respectar quan parla l'altre, de practicar l'escolta activament i cedir el protagonisme... de tot això, clar, no n'han sentit parlar dins d'un temari (se'm fa feixug escriure aquesta paraula però no en trobo de sinònimes) i la meva resposta corría ràpida: Aquest temari és el temari de la vida... però m'agradaria que busquessis dins del llibre un tema que parli sobre la comunicació i el context de comunicació, potser allà t'aproximis a trobar el que estàs buscant...

martes, 8 de enero de 2013

Per mOoOlts anys!


El sol s'aixecava de bon matí i lluïa un color diferent. La petita Clau donava la benvinguda al seu día amb gran somriure. Avui sería un dia molt especial...



... li havien explicat que es feia una miqueta més gran!  I, tot i que no s'ho percebia encara, ho podia expressar amb els seus dits menuts. Obría les mans i feia els seus càlculs... En feia no un, no! No dos... noOoOo!... Quants en feia? ... En feia TRES, d'anyets!!!! ... i els presumia com ella bé sabia fer-ho! 

A l'escola, l'havien pintat una corona d'aquelles que porten certes princeses en els seus contes i amb els  amics de classe havien cantat una cançó per a celebrar-ho.

I, ara, a la tarda, ajudava la mare a fer el seu pastís d'aniversari, amb un cor ben dolç que es dibuixava al seu centre... 

T'ESTIMEM PETITA CLAU!!!!

martes, 1 de enero de 2013

Que comenci la MÀGIA!


I així ha estat com acaba de començar el primer dia de l'any... amb una SORPRESA inesperada!

Un globus de color groc agafat a una cinta daurada i que fa dos minuts escassos m'acaba de regalar una gran amiga. Una companya de viatge, d'aquelles que portes a l'ànima. D'aquelles que saps que hi són encara que no les tinguis al costat, que han après a treure't el somriure quan se t'ha perdut.

Doncs bé, la Raquel s'acaba de presentar a casa dels meus pares amb aquest present entre les mans. Una trucada ràpida i m'ha demanat baixar a la porteria. I en pijama, bata, sabatilles i  una cara de son impressionant així ho he fet!

Ella i el seu globus de sol em regalaven un somriure! I sense més, un cop me l'ha donat, marxava amb pressa... i les meves preguntes, clar! (les meves preguntes sempre hi són també) han quedat suspeses en l'aire... igual que el meu nou company d'habitació!!!!



"Me pregunto si las estrellas se iluminan para que, algún día, cada uno pueda encontrar la suya". (paraula de Petit Príncep)

"Si es que necesitas alguna otra que se añada al pequeño universo que ya te rodea". (paraula de Rey)




MIL GRÀCIES AMIGA!!!!
Per mostrar-me la màgia i fer que avui,
com tu dius, sigui "un dia diferente".

Quan Somrius...

Què la MÀGIA ens acompanyi!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=9i4to4nTw9s&feature=youtube_gdata_player


 Abraçades des del cor per començar!