I la pregunta...

...ens donarà una possible resposta. No sé quina, però vindrà acompanyada en forma de possibilitat. Poden haver-hi possibles respostes, però en el moment de formular la pregunta no ens existeixen o no hi aboquem la consciència,  perquè sinó no ens la faríem. Fer-se preguntes ens ajuda a trobar solucions, camins poc coneguts i/o espais no transitables en el nostre què fer diari. A l'escola treballem continuament amb les preguntes i són el motor que ens mou a trobar l'entrellat dels conflictes i poder avançar.

I us preguntareu per a què tota aquesta introducció inicial (si no és així, jo mateixa ja m'ho estic preguntant). Doncs bé, crec que em venia de gust fer una petita reflexió per introduir el que us explicaré a continuació.

Us parlaré d'una pregunta. Sí, crec que és evident. Us faré partíceps d'una interrogació extravertida i atrevida que, amablement i sense angoixes, volia sortir-se de la norma durant la classe de castellà. Aquesta tarda, després del recent període de vacances nadalenques, ens posavem les pil·les i preguntava als meus alumnes quina havia estat l'essència d'aquests dies de festa (difícil trobar una resposta ràpida... hi havien de pensar una mica).

I tornava a presenciar el que pot ser habitual en situacions de pregunta. Tornava a observar el que costa mantenir el silenci, demanar a l'ego que calli i escolti resulta poc fàcil... i així les intervencions es trepitjaven, una seguida de l'altra, o millor totes a la vegada... I  la incomunicació se'ns feia present!  

Davant de tot això em venia de gust parlar-los sobre L'ESCOLTA ACTIVA i encara, per a què ho entenguessin millor, els hi demanava obrir les orelles i tancar la boca (i alguns reien perquè demanar això era de nens petits) i continuava dient-los que si no ho aconseguien que s'aprenguessin la mateixa frase, expressada  d'una altra manera: ESCOLTA, ACTIVA'T!!!!! ... i que se la repetissin interiorment tantes vegades com necessitessin fins entendre aquesta mena de joc seriós...

I en un punt àlgid de les meves paraules, un alumne em llença una pregunta trapella: I això que dius, on es troba dins del temari?... i clar, la sorpresa m'agafava per sorpresa!

No imaginava aquesta mena de pregunta. Potser per a mi el temari és un tot que va molt més enllà del temari... potser per a ells i elles només és la norma, el contingut, el tema que forçosament s'han d'estudiar per a la prova... i parlar de respectar quan parla l'altre, de practicar l'escolta activament i cedir el protagonisme... de tot això, clar, no n'han sentit parlar dins d'un temari (se'm fa feixug escriure aquesta paraula però no en trobo de sinònimes) i la meva resposta corría ràpida: Aquest temari és el temari de la vida... però m'agradaria que busquessis dins del llibre un tema que parli sobre la comunicació i el context de comunicació, potser allà t'aproximis a trobar el que estàs buscant...