Arriba un moment que les mirades de crítica que tant angoixaven es relaxen i passen més inadvertides.
Arriba un moment que un accepta que tothom fa el que pot amb el que té.
Arriba un moment, doncs, que un ja no es preocupa i deixa que cadascú pensi i faci el que vulgui.
Per a mi, ara és més senzill que abans. El que m'agrada ho veig més clar: M'AGRADA fer riure i M'AGRADA acompanyar-me de persones que em regalen i em treuen un somriure.
M'AGRADA, també, sentir que qui tinc a la vora és capaç de demanar perdó si és necessari perquè em fa veure la noblesa del seu cor.
I per la resta, torno a insistir, que cadascú faci el que bonament pugui amb el que té. Ni més ni menys!
Que no se te'n vagi la pinça!
Gràcies per aquest SORRY, company!
No hay comentarios:
Publicar un comentario