Vaig viure un moment en que tot era com un llibre inacabat, simplement pel fet que hi faltaven les paraules. Les pàgines finals estaven en blanc. Era possible que s'haguessin amagat. Així que vaig decidir de treure-les, una a una, del seu amagatall i presentar-les en societat.I és així com començo a donar sentit a tot allò que s'havia perdut, perquè gaudim plegats de la seva lectura i ens quedem com el títol que dóna nom a aquest blog.
domingo, 26 de octubre de 2014
A propósito de Diafreo...
Uno tiene que reencontrarse con su ser más profundo,
para poder SER lo que siente que ES, no lo que toca ser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario