Pa de figues i papaia amb taronja

Allò vell i allò nou,

cap problema si es volen barrejar junts!

Encara recordo aquell teatre inmens de l'escola. Un escenari massa gran per uns ulls de nena massa petita. Recordo les olors i una sensació que malgrat ja els anys no he oblidat. Em veig pujant a l'escenari i seient a terra formant un cercle al voltant d'una gran quantitat de menjar benvingut de països llunyans i ple de colors vius. L'experiència no era més que un tast de fruits de la tardor però allà, amb només 4 anys, em vaig enamorar del pa de figues. 

Va ser un amor a primera vista que encara avui dia persisteix. Menjar pa de figues es traslladar-me en el temps a aquella sala exòtica pel paladar. És allò vell que conservo i que barrejo amb allò nou que se'm presenta, com aquest postre de papaia amb suc de taronja i canela, que tot just he estrenat en aquesta tarda feixuga de notes no gaire musicals.