RESPÉTATE LO SUFICIENTE COMO PARA ALEJARTE
DE LO QUE NO TE SIRVA, NO TE HAGA CRECER O NO TE HAGA FELIZ.
No recordo exactament en quin moment de la conversa ha estat. Si era abans de preguntar-li al nen sobre els perquès de tot plegat o si havia estat després de comentar-li que confiava en ell. No sé quan han aparegut d'entre les meves paraules roents pel pas del temps les ulleres. Unes ulleres inventades i invisibles. Unes ulleres que tothom portem incorporades; les ulleres de mirar tot el què ens envolta!
I sí que recordo que, un cop les ulleres han fet acte de presència, la història improvitzada anava prenent forma. Mentre ens miràvem, cara a cara, amb ulls de et sento i t'escolto, ens hem tret les ulleres que portàvem a sobre. Era necessari fer-ho perquè ens havíem adonat que les hi mancava nitidesa. Les ulleres amb que miràvem el món s'havien desenfocat!
Les ulleres desenfocades ens feien veure el costat més exagerat, brut i insolent de nosaltres mateixos i dels altres. Eren poc adequades fer-les servir molta estona seguida perquè faltaven al respecte sovint, acumulaven grapats de tristesa, estaven plenes de necessitats, ràbia i dolor amagat al cor, teníen gust a desesperació i demanaven desde la frustració sortir corrents a enlloc.
Doncs bé. Un cop ens hem tret aquestes ulleres que ja no ens feien servei, hem mirat dins de les nostres motxilles i hem agafat unes de noves. Només estrenar-les, ha estat fantàstic descobrir com hem pogut mirar el món d'una manera diferent. Hem prioritzat que Jo sóc important. Hem acceptat el que és amb estima. Hem vist la llum de l'alegria amagada als ulls. Hem asaborit l'esperança que no espera i la pau que no s'esbera. Hem sentit la rialla acompanyar la diversió. I, el més bonic de tot, hem après que estimar i ser feliç és el que vull.
L'essencial és invisible als ulls. El Petit Príncep.
No hay comentarios:
Publicar un comentario