HOLA, HELLO, HI

Plovia. Queia tanta quantitat d'aigua que els passos al caminar es feien ràpids. Per algun dels carrers de l'Eixample buscava un nom que no s'apareixia d'entrada. La direcció era correcta així que vaig apropar-me decidida. Un cop a l'ascensor, el murmuri d'una multitud que conversava impacient es feia present. Havia arribat amb èxit al meu destí.

Només entrar, una sala transparent s'omplia de gent. En un costat de la porta, un grapat de fulls enquadernats i escrits a mà ens donava la benvinguda a mode de presentació oficial. A les primeres línies de l'escrit es llegia amb claredat que la missió dels fundadors d'aquell nou espai que s'engegava era la d'acompanyar a les persones a retrobar-se i a treure el millor d'elles mateixes, en paraules semblants, ajudar-les a connectar-se amb la seva essència. El començament semblava d'allò més interessant.

Les llums s'apagaren i la pel·lícula tot just començava. Un majestuós silenci invaïa tota la sala.

El meu cor sentia eixamplar-se, com si dins seu es fiquessin un món de possibilitats. Possibilitats de canvi, de transformació i d'experiència. Possibilitats per donar-me permís, per equivocar-me i per felicitar-me. Possibilitats de coratge, d'acceptació, de ganes de córrer... El resultat: els grans canvis com la continuïtat de molts de petits. I a la base de tot, la motivació.

Havia trobat un punt de partida. L'excusa perfecte per continuar un camí. Paraules com coaching, programació neurolingüística, càbala, eneagrama, coherència cardíaca, física quàntica o chi kung se'ns presentaren al llarg de tota aquella tarda d'inauguració i d'estrena de tot el que, estava convençuda, algun dia visitaria caminant.