Vaig viure un moment en que tot era com un llibre inacabat, simplement pel fet que hi faltaven les paraules. Les pàgines finals estaven en blanc. Era possible que s'haguessin amagat. Així que vaig decidir de treure-les, una a una, del seu amagatall i presentar-les en societat.I és així com començo a donar sentit a tot allò que s'havia perdut, perquè gaudim plegats de la seva lectura i ens quedem com el títol que dóna nom a aquest blog.
viernes, 21 de enero de 2011
Amb Mi
Com una melodía suau, així és com em sento. Com el vol d'un ocell solitari que persegueix els seus somnis, que busca el seu lloc, el millor trosset de cel per sentir-se en el seu viatge, lliure i espontani.
No hay comentarios:
Publicar un comentario