Riure és arriscar-se a semblar un ximple.
Plorar és arriscar-se a semblar sentimental.
Cercar a l'altre és arriscar-se a comprometre's.
Expressar els sentiments és arriscar-se a ser rebutjat.
Exposar els somnis davant una multitud és arriscar-se a ser ridícul.
Estimar és arriscar-se a no ser correspost.
Avançar davant obstacles aclaparadors és arriscar-se a fracassar.
Però s'han de córrer els riscos perquè el perill més gran a la vida
és no arriscar res. La persona que no arrisca res no fa res,
no té res, no és res. Podrà evitar el patiment i la tristesa,
però no podrà aprendre, sentir, canviar, créixer ni estimar.
Solament és lliure la persona que s'arrisca.
Anònim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario