jueves, 10 de marzo de 2011

El costat més entremaliat



Em deixo portar pel riure, i RiC. rIc, rIc molt. Moltes vegades ho faig amb espontaneïtat. Els motius aparents del riure no hi són o, potser, s'han amagat darrera el costat més entremaliat, divertit i boig. RiC IGUALment i em dóna IGUAL! Paraules sense connexió es presenten i les rIc. SENse SENtit, absurdes o inclús ridícules, però em fan gràcia. Potser que hi pensi i m'imagini: "Ostres! Quin pistacho més aviat festuc que hi portes!" i ho rigui. Què més dóna, RIC (i no tinc diners)!

No hay comentarios:

Publicar un comentario