Qualsevol NIT pot sortir el SOL

Quan era petita tenia molts convidats, que arribaven de terres llunyanes al meu petit món de fantasia. La Màgia, l'Alegria, el Sentit de l'Humor, la Diversió, la Sorpresa i l'Entusiasme obrien la porta i animaven: Passeu... passeu...!!! i tots plegats COnvivieM contents en un tEmps INdefinit...

...i m'agradava tant la nostra amistat que a vegades la disfressava. La meva essència, així, podia ser una elegant princesa que guardava en el seu pit la joia més valuosa: una flor de blau intens. O, també, podia caminar els meus primers passos vestida de Caputxeta Vermella amb dues trenes llargues i grogues com el sol... o podia convertir-me en Pinotxo amb els retalls d'aquell xandall marí i vell i dir-me tantes mentides per intentar ser feliç... o quedar-me a mig camí de ser com la Mary Poppins per no trobar en aquell moment una maleta petita on ficar tantes i tantes coses...

Quan era petita gaudia de molts amics que m'explicaven entusiasmats les seves històries. La Innocència, la Imaginació, la Tendresa i la Il·lusió convidaven a escoltar amb atenció i ens aplegaven ben a prop per no perdre cap detall...

... i m'emocionava escoltar aquelles aventures. La del Soldadet de Plom em resultava extremadament trista i em feia plorar. Els Tres Porquets em feien sentir córrer i riure a la vegada (ben extrany) en un escenari de responsabilitat ben curiós. Amb les Set Cabretes se m'apropava la seguretat i la protecció d'una mare (la meva) davant d'allò imprevist. La Blanca Neus i la Ventafocs em connectaven amb l'amor i els somnis per un jove ben plantat que anomenaven Príncep Blau. A l'Aneguet Lleig li tenia una estima molt especial... vaig viure la seva història tan, tan a prop... I recordo a la Princesa del Pèsol en tots els meus moments més delicats...