Vaig viure un moment en que tot era com un llibre inacabat, simplement pel fet que hi faltaven les paraules. Les pàgines finals estaven en blanc. Era possible que s'haguessin amagat. Així que vaig decidir de treure-les, una a una, del seu amagatall i presentar-les en societat.I és així com començo a donar sentit a tot allò que s'havia perdut, perquè gaudim plegats de la seva lectura i ens quedem com el títol que dóna nom a aquest blog.
jueves, 16 de junio de 2011
... amb M o amb T...
... amb M o amb T ... estimo ... i serà una altra història. Un puzzle creat de nous trossets que s'entenen i s'ajunten per formar una nova melodia ...
... un nou diari, un nou temps, un nou silenci i ...una nova paraula:
No hay comentarios:
Publicar un comentario