Vaig viure un moment en que tot era com un llibre inacabat, simplement pel fet que hi faltaven les paraules. Les pàgines finals estaven en blanc. Era possible que s'haguessin amagat. Així que vaig decidir de treure-les, una a una, del seu amagatall i presentar-les en societat.I és així com començo a donar sentit a tot allò que s'havia perdut, perquè gaudim plegats de la seva lectura i ens quedem com el títol que dóna nom a aquest blog.
lunes, 19 de septiembre de 2011
...i S'expressiONAva...
... dibuixava amb els braçOs una O d'Ós pOlar, ben rOdOnai mOlt bufOna ... agafava els petOns que llençaven cOntents els Ocells pels cantOns... manegava el seu vOl des d'un llOc pOc vistÓs, que nO era el talÓ, que n'era el seu cOr...
No hay comentarios:
Publicar un comentario