Vaig viure un moment en que tot era com un llibre inacabat, simplement pel fet que hi faltaven les paraules. Les pàgines finals estaven en blanc. Era possible que s'haguessin amagat. Així que vaig decidir de treure-les, una a una, del seu amagatall i presentar-les en societat.I és així com començo a donar sentit a tot allò que s'havia perdut, perquè gaudim plegats de la seva lectura i ens quedem com el títol que dóna nom a aquest blog.
lunes, 7 de noviembre de 2011
...SonS que m'acompanyen...
Són SonS que m'acompanyen. Records de fràgils moments que s'apropen per mostrar-me la il·lusió d'aquells dies. Els meus ulls mig entre llàgrimes ballen un compàs que no és massa alegre però que tampoc és excessivament trist.
No hay comentarios:
Publicar un comentario