Benvolguts

Aquesta nit, una colla de músics "benvolguts" pel seu públic ens explicava una història per abans d'anar a dormir:

Diuen els antics savis que hi havia una vegada una habitació molt especial: l'habitació del petit Arnau.

En ella restava silenciós un armari molt vell, amb un calaix que només s'obria amb un estirar de cop i ben fort.
Un día qualsevol, l'Arnau, tot decidit per la curiositat, obrí aquell calaix... i, sobtadament, sortiren del seu amagatall uns papers d'olor a molt, molt antic. El nen els agafà inquiet però totes les paraules que hi havia impreses començaren a esmicolar-se entre els seus ditets.

Les lletres, de manera misteriosa, queien a terra convetides en notes musicals. Llavors, cada nota començava a marcar el seu propi ritme. Cada ritme, a la vegada, mostrava un determinat pas per a ser ballat, avui, aquí, a dalt de l'escenari... per ara, per nosaltres i per sempre...

UNA GRAN NIT DE CONCERT. GRÀCIES MANEL :)

Río por no llorar...

...pescar más de un pez, hacer un bizcocho, abrir la ventana, iluminar tus ojos, hacer el amor después de la siesta, pasar la tarde en casa de Leta, tumbarme en el monte, una cerveza fresca, nadar en el mar, comer una paella, andar por la playa cuando el sol viene de cara, descubrir una canción y poder silbarla, perder la vergüenza, perder la cabeza, encontrar una sonrisa y sonreír con ella, salir de compras, comprar una botella, beberla en pareja, jugar en la trastienda, viajar en tren, una colonia dulce, salir de cena y compartir el postre, comer piñones, hacer macarrones, hablar del tiempo en las reuniones, mirar diez capítulos de una serie, jugar a hacer palabras y construirlas más largas, mirar el calendario, subir al escenario, sobrevolar tu barrio, escondida en un armario...


Aquest és un fragment (el que més m'agrada) de la lletra d'una cançó de Facto Delafé y las flores azules, un grup que fa relativament poc temps que he descobert. I ho comparteixo aquí tot i què el que més m'ha cridat l'atenció no és pas aquest seguit de frases sinó el seu títol: Río por no llorar.

I per què, us podreu preguntar... Doncs bé, la resposta és ben senzilla: he utilitzat moltes vegades aquestes mateixes paraules...

I no sé en quin moment vaig començar a fer servir el "Ric per no plorar", però em va sortir així, i després... després els hi he dit tantes vegades als meus nens i nenes!

Crec que el primer cop em va sorgir espontàniament, sense pensar-m'ho gaire. I va ser en una situació de conflicte i de forma molt desinteressada davant d'un grapat d'ulls menuts que em preguntaven per què reia. Potser em va funcionar perquè vaig aconseguir expressar allò que els hi volia comunicar però d'una manera molt més creativa, més tendre, més accessible i així, també, més entenedora.

Va ser una forma de trencar el gel davant d'allò que em tensionava o ens tensionava, i així, gràcies a aquests ingredients: un riure, una pregunta i una resposta espontànies es va produïr la màgia. La recepta perfecta per fer un bon àpat!

El riure sense intenció ens va funcionar. Potser era veritat que necessitava plorar, però vaig riure. Ells i elles, encara que petits, es van fer grans i van decidir acompanyar-me sumant els seus SOMriures!

...el meu AQUÍ i el meu ARA...

Amb una càlida i amistosa abraÇada, el meu mestre Ricard em donava la benvinguda a un dels meus trossets de cel: la classe de Ioga.

Després d'un breu parèntesi (forçat per les circumstàncies i acceptat de la millor manera que he sabut) arribava, avui, amb la ilusió d'una nena el seu primer día d'escola. Totes les meves ganes de començar es situaven, concentrades, en la meva petita màrfega. El meu cos s'estirava i s'eixamplava només amb la sensació de connectar-se totalment a terra. Quin goig!

Durant la pràctica anava recordant cada postura, cada moviment, cada respiració, cada petit gest "d'anar una mica més enllà". Em sentia plena d'energia. I és que el meu cos i la meva ment portaven ja massa temps demanant aquest moment, perquè era l'espai que m'ajudava a centrar-me en el meu AQUÍ i el meu ARA.

EL SENDERO DEL MAGO

...me centro AQUÍ!

Hoy me desprendo de todas las maneras de pensar que ya no me sirven.

Hoy me despido de todos los sentimientos que impiden sentirme mejor.

Hoy decido dejar atrás las mismas historias llenas de pasado.

Hoy... me centro AQUÍ!

AniusKa KatiusKa

...Batiscafo Katiuscas
fas un atles visionari...

La veu sonava delicada. Tant que semblava que, en qualsevol moment, la melodía podría trencar-se en mil trossets. Però es mantenia, ferme i sense descans, en un digne equilibri que durava fins a l'últim instant de la cançó.

No me la podia treure del cap i la cantava fluixet, ben endins, repassant paraula per paraula. En una passió descontrolada, tots els sentiments es mostraven despullats. I volaven direcció un lloc màgicament desestructurat.

...retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen les estrelles,
que ja s'ha fet de nit i es plàcton s'il·lumina...

I en aquest espai em quedava, dibuixant la fantasía. Solitària, aquell cant de sirena de les aigües insoldables em relaxava.

...Batiscafo solitari
dus un ruting planetari...


http://www.youtube.com/watch?v=EOvWaFrAMsc

Batiscafo Katiuscas- Glissando. El pop d'Antònia Font. Versions halògenes.

...desENFOCA'Ts...

...Moments desenfoca'Ts, allà, a l'horitzó, tot és nítid...

...o Enfoca'Ts, de ben a prop i de costat, es difuminen en la distància...

...Moments, sense enfoc, quan a prop tot és borrós...

...o ben enfocaT's, quan sento que de lluny hi ets aquí, amagat al meu cor.

Una tarda de proves amb:

www.elsotanophoto.com

...d'amor a un tot més gran.

"Cada capvespre el jove es reunia amb el seu arbre estimat, s'asseia sota el fullatge i procurava silenciar la ment per entrar-hi en comunió. Lentament creava en ell mateix un profund sentiment de quietud: el nerviosisme i la pressa quedaven a poc a poc al marge mentre el cos i la ment se li impregnaven de la profunda calma del lloc. Sense sentimentalisme ni emotivitat, amarat d'un complet estat d'atenció el jove entrava en contacte amb l'espetit de l'arbre.

Al principi era amb prou feines un murmuri- de fet, hi havia molts dies que no aconseguia sentir-ne la veu suau- però a mesura que passaven els mesos, la seva ment penetrava més i més en la quietud. Aleshores el missatge de l'arbre irrompia, clar i diàfan a la seva consciència.

I així és que existeixen els arbres: profundament arrelats, fins al més íntim units a la terra. Les seves arrels s'hi adhereixen gairebé de la mateixa manera que les cèl·lules dels humans s'entreteixeixen en els diversos organismes. Els arbres no es mouen, i per aquesta raó en la seva existència mai no perden la connexió amb el món natural, encara que el seu esperit s'expandeixi i participi de les experiències del món que els envolta i del qual en formen part. No obliden el sentit d'interdependència, d'amor a un tot més gran."

Sota l'arbre amic. Frederic Solergirbert.

Taller dels arbres: les propietats energètiques d'alzines i faigs.

A mi "linda cebollina", per les seves apassionades paraules. MIL GRÀCIES :)