Aquesta nit, una colla de músics "benvolguts" pel seu públic ens explicava una història per abans d'anar a dormir:
Diuen els antics savis que hi havia una vegada una habitació molt especial: l'habitació del petit Arnau.
En ella restava silenciós un armari molt vell, amb un calaix que només s'obria amb un estirar de cop i ben fort.
Un día qualsevol, l'Arnau, tot decidit per la curiositat, obrí aquell calaix... i, sobtadament, sortiren del seu amagatall uns papers d'olor a molt, molt antic. El nen els agafà inquiet però totes les paraules que hi havia impreses començaren a esmicolar-se entre els seus ditets.
Un día qualsevol, l'Arnau, tot decidit per la curiositat, obrí aquell calaix... i, sobtadament, sortiren del seu amagatall uns papers d'olor a molt, molt antic. El nen els agafà inquiet però totes les paraules que hi havia impreses començaren a esmicolar-se entre els seus ditets.
Les lletres, de manera misteriosa, queien a terra convetides en notes musicals. Llavors, cada nota començava a marcar el seu propi ritme. Cada ritme, a la vegada, mostrava un determinat pas per a ser ballat, avui, aquí, a dalt de l'escenari... per ara, per nosaltres i per sempre...
UNA GRAN NIT DE CONCERT. GRÀCIES MANEL :)
No hay comentarios:
Publicar un comentario