...d'amor a un tot més gran.

"Cada capvespre el jove es reunia amb el seu arbre estimat, s'asseia sota el fullatge i procurava silenciar la ment per entrar-hi en comunió. Lentament creava en ell mateix un profund sentiment de quietud: el nerviosisme i la pressa quedaven a poc a poc al marge mentre el cos i la ment se li impregnaven de la profunda calma del lloc. Sense sentimentalisme ni emotivitat, amarat d'un complet estat d'atenció el jove entrava en contacte amb l'espetit de l'arbre.

Al principi era amb prou feines un murmuri- de fet, hi havia molts dies que no aconseguia sentir-ne la veu suau- però a mesura que passaven els mesos, la seva ment penetrava més i més en la quietud. Aleshores el missatge de l'arbre irrompia, clar i diàfan a la seva consciència.

I així és que existeixen els arbres: profundament arrelats, fins al més íntim units a la terra. Les seves arrels s'hi adhereixen gairebé de la mateixa manera que les cèl·lules dels humans s'entreteixeixen en els diversos organismes. Els arbres no es mouen, i per aquesta raó en la seva existència mai no perden la connexió amb el món natural, encara que el seu esperit s'expandeixi i participi de les experiències del món que els envolta i del qual en formen part. No obliden el sentit d'interdependència, d'amor a un tot més gran."

Sota l'arbre amic. Frederic Solergirbert.

Taller dels arbres: les propietats energètiques d'alzines i faigs.

A mi "linda cebollina", per les seves apassionades paraules. MIL GRÀCIES :)