Amb una càlida i amistosa abraÇada, el meu mestre Ricard em donava la benvinguda a un dels meus trossets de cel: la classe de Ioga.
Després d'un breu parèntesi (forçat per les circumstàncies i acceptat de la millor manera que he sabut) arribava, avui, amb la ilusió d'una nena el seu primer día d'escola. Totes les meves ganes de començar es situaven, concentrades, en la meva petita màrfega. El meu cos s'estirava i s'eixamplava només amb la sensació de connectar-se totalment a terra. Quin goig!
Durant la pràctica anava recordant cada postura, cada moviment, cada respiració, cada petit gest "d'anar una mica més enllà". Em sentia plena d'energia. I és que el meu cos i la meva ment portaven ja massa temps demanant aquest moment, perquè era l'espai que m'ajudava a centrar-me en el meu AQUÍ i el meu ARA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario