Per a què m'enfado?
Aquesta és la pregunta que últimament se'm va repetint. I per a què me la faig, potser encara és un misteri. Però avui, inesperadament, he sortit d'aquesta pregunta per trobar-me amb una possible resposta. I aquest descobriment, sense jutjar si és cert o no, el que si m'ha generat és molta satisfacció.
M'enfado per situar-me, inconscientment, en el món dels M'AGRADARIA.
Quan m'enfado, en moltes ocasions, és perquè les persones han de pensar o actuar de la mateixa manera que jo... i no m'agradaria trobar una altra opció!
Quan m'enfado, és perquè les situacions no es donen, no surten com jo desitjo... i m'agradaria que fossin d'una altra manera!
L'origen de l'enfado, així, podria estar en els M'agradaria. Què passaria si no arribés a pensar o a imaginar si m'agradaria o no m'agradaria l'actuació de tal persona o la situació donada. Què passaria si només anés acceptant, en gerundi, el que la vida em va mostrant al moment? Doncs que, probablement, no m'enfadaria per la simple raó que no hagués pogut generar cap expectativa.
Tots els M'agradaria estan lligat a expectatives. Sense expectatives, vivint en present, és possible que aquest món dels Agradar no existís i els enfados s'haguessin extingit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario