A flor de pell s'instala la por. Sento com s'expandeix i m'atrapa en una habitació sense sortida, on l'èxit no hi és i les ganes de comprendre-ho s'asseuen sobre el fracàs. Per a què aquesta dosi d'angoixa, per a què em serveix. No ho sé... tot i que me n'adono que quan això em passa és perquè penso i deixo sentir-me malament.
Fa uns dies una amiga meva em regalava una imatge. Deia que les persones observem la nostra realitat bàsicament de dues maneres. La primera, seria la d'aquelles que la veuen com si estiguessin observant un quadre en dos dimensions. Ho veuen tot a la vegada. A davant seu tot és visible i s'angoixen perquè no poden ser-hi a tot arreu en el mateix moment. El seu pensament s'avança a voler resoldre tot allò que estan veient alhora. L'ansietat comença la partida.
La segona, l'experimentarien aquelles persones que veuen en tres dimensions. Les que van avançant a mida que les situacions se'ls hi presenten al davant. D'aquesta manera, entenc, que abans no han vist res i que cada moment és un present que s'ha de viure. En el procés, la calma els hi acompanya.
Sento la por a flor de pell i observo ...una imatge val més que mil paraules...
No hay comentarios:
Publicar un comentario