martes, 18 de junio de 2013

Una carta d'amor...

... per això no cal escriure res, aquesta entrada és per veure amb els ulls que ens mostra el cor.

http://www.unacartadamor.cat/


I com que m'agrada afegir melodíes als moments... doncs per aquest, una a tot coOolor...


Estic convençuda que quan ens trobem, sense paraules, la cantarem plegats!

viernes, 14 de junio de 2013

Amigues...


...són aquélles que, sense  importar l'edat que tinguin, s'expliquen les petites coses del seu dia a dia i comparteixen moments veritablement tendres i màgics.

jueves, 13 de junio de 2013

...SOLA.

Petita, diminuta, insistent, la paraula se'm presenta SOLA. Però he après a deixar-la passar, a acceptar-la dins meu. Així que no m'importa escriure-la tot el que em faci falta ...

TÍMIDA-MENT sola,
NECESSÀRIA-MENT sola,
CURIOSA-MENT sola,
ALEGRE-MENT sola,
PORUGA-MENT sola,
ENORME-MENT sola,
ESCRUPULOSA-MENT sola,
SILENCIOSA-MENT sola,
DIVERTIDA-MENT sola,
INQUIETA-MENT sola,
AMISTOSA-MENT sola,
VERGONYOSA-MENT sola,
SORPRENENT-MENT sola,
ABSURDA-MENT sola,
TREMENDA-MENT sola,
ORGULLOSA-MENT sola,
DIFÍCIL-MENT sola,
RIDÍCULA-MENT sola,
SENTIMENTAL-MENT sola,
EMOCIONAL-MENT sola,
SENSIBLE-MENT sola,

De totes les maneres...

lunes, 10 de junio de 2013

FORÇA!





On ets que no et veig.
On ets que t'amagues,
que desapareixes sobre l'estela dels meus somnis
per esvaïr-te suaument, delicadament,
entre somriures ensucrats de tristor.

On ets que fas difícil el que senzillament no ho és.
On ets que no et busco, però tampoc et trobo.
Suspires en el meu silenci?
És allà on hi és la teva força?

Els Catarres - La porta del cel.

http://www.youtube.com/watch?v=bKxtd_-_FtA
Els catarres - Seguirem lluitant.

viernes, 7 de junio de 2013

La saviesa del meu cos


Tinc inquietud corporal. Em venen ganes de comprendre millor al meu cos, de dialogar amb ell en una conversa molt íntima. A soles i de cara: ell i jo.

I doncs, no va ser per casualitat, que m'oferíssin la possibilitat d'assistir a un Taller de Diafreoteràpia.

I ... en què consisteix? Doncs bé... sense gaires idees prèvies sobre el tema, vaig anar disposada a deixar-me portar...

I buscant una mica d'informació, es podria resumir com:

Tot un seguit d'exercicis d'estirament muscular global, de pràctiques de consciència corporal, i un treball sobre l'alliberació de la respiració, sobretot de desbloqueig del diafragma.



Les tensions emocionals s'acumulen a la musculatura contraient-la, i aquesta tiba dels diferents punts de l'esquelet canviant la postura del nostre cos i provocant diferents patologies.



El treball de consciència corporal i la respiració conscient són la base de la Diafreoteràpia, que considera al diafragma la clau d'entrada de problemes emocionals.


La proposta em va captivar i tot just inicio un nou camí entenent la saviesa del meu cos.

jueves, 6 de junio de 2013

Que sigueu molt feliços...

... amb aquesta frase senzilla en paraules, però molt intensa en contingut, es va acomiadar de tots nosaltres.  Una oració de pes que tancava un temps de somriures compartits. La desitjava tota la felicitat del món, només per haver gaudit tot aquell grapat de bons moments amb ella. 

Per la meva part, ara, era conscient que l'amistat no tornaria a casa. Quelcom anomenat confiança s'havia trencat en milers de trossets escampats per tot arreu. Era moment de recollir-los de terra, amb estima, amb tota la delicadesa sentida i guardar-los en una capsa plena de records en passat.

La desitjava arribar a veure allò essencial que s'amaga més enllà de les paraules, més llunyà de les accions. I m'ho desitjava per a mi també, és clar!

Que poguéssim caminar lleugeres, sentint que l'experiència ens havia fet més grans, era el meu desig en present. No més. Que ho acceptéssim perquè, al cap i a la fi, la vida ens havia donat l'oportunitat de coincidir. Érem dues grans mestres que havien mostrat el seu aprenentatge; l'una amb l'altra. I ara tocava continuar soles; cadascuna els seus passos en solitari.

Seriem així, segur, molt felices!

ENDAVANT!



El poder del individuo nace en el instante en que decide convertirse en protagonista, cuando se hace responsable de todos y cada uno de sus resultados.






La justa medida.

¿Cuál es la justa medida de todas las cosas? Es la pregunta que se me repite estos últimos días. Por qué hay veces que nos pasamos y otras que no llegamos; que nos quedamos cortos de intenciones y de acción. Y al final, el resultado de lo que esperamos nos acaba generando cierta insatisfacción...

Y puede, además, que se nos ocurra dialogar  con  los Y Sí y, entonces, en ese preciso momento, puede también que ya estemos perdidos; que la frustración nos haya ganado la partida. Y nos quedamos en Stand By sintiendo la misma cantinela: Y sí hubiera dicho, actuado,  sentido de ésta o de otra manera... Y sí... Y sí... Y sí...

Sigo reflexionando... ¿cuál es la justa medida?