... amb aquesta frase senzilla en paraules, però molt intensa en contingut, es va acomiadar de tots nosaltres. Una oració de pes que tancava un temps de somriures compartits. La desitjava tota la felicitat del món, només per haver gaudit tot aquell grapat de bons moments amb ella.
Per la meva part, ara, era conscient que l'amistat no tornaria a casa. Quelcom anomenat confiança s'havia trencat en milers de trossets escampats per tot arreu. Era moment de recollir-los de terra, amb estima, amb tota la delicadesa sentida i guardar-los en una capsa plena de records en passat.
La desitjava arribar a veure allò essencial que s'amaga més enllà de les paraules, més llunyà de les accions. I m'ho desitjava per a mi també, és clar!
Que poguéssim caminar lleugeres, sentint que l'experiència ens havia fet més grans, era el meu desig en present. No més. Que ho acceptéssim perquè, al cap i a la fi, la vida ens havia donat l'oportunitat de coincidir. Érem dues grans mestres que havien mostrat el seu aprenentatge; l'una amb l'altra. I ara tocava continuar soles; cadascuna els seus passos en solitari.
Seriem així, segur, molt felices!
ENDAVANT!
El poder del individuo nace en el instante en que decide convertirse en protagonista, cuando se hace responsable de todos y cada uno de sus resultados.
http://www.youtube.com/watch?v=4AzLgswmJxA LOW- Words
http://www.youtube.com/watch?v=qTtCNzntbno LOW- Don't carry it all
No hay comentarios:
Publicar un comentario