martes, 30 de julio de 2013

Palabras de caramelo para echar a volar



Una mermelada muy dulce, de palabras de caramelo y otros ingredientes muy tiernos. Queréis probar un poco? Pues aquí una cucharadita! Buen provecho!!!!

Me pregunto si las estrellas se iluminan con el fin de que cada una encuentre la suya.

El brillo de cada día no depende del sol, sino de la sonrisa que sale de tu corazón.

Rompe las cadenas que te hacen llorar.

El cielo no está tan arriba...  


Y el toque final, otro ingrediente exquisito y necesario para echar a volar os la sirvo a vosotras. Y quienes sois vosotras? Lo sabéis perfectamente... las que os habéis inventado esta confitura tan especial. Ahí queda!


"De nada más necesitarás desprenderte", me dijo un verdadero maestro, "una vez que te desprendas de la idea de que algo te pertenece".

MIL GRACIAS!!!! :)

domingo, 21 de julio de 2013

Petit Racó



Cada matí,
en llevar-me, li deia:
"Bon dia! Què, com hem passat la nit?"
Al vespre li desitjava somnis bells.
Al migdia li recomanava
que fes el cor fort, perquè, al capdavall,
la vida és curta i l'eternitat insondable.

Pere Calders


Andrés Calamaro. No se olvidar.

viernes, 19 de julio de 2013

...tiene su lógica!

Con las lágrimas contenidas, impidiendo que salieran al paso y tragándome algo parecido al orgullo, he acabado hoy  la última clase de contemporáneo. Y por esta sencilla razón, porque era la última y porque llevaba días repitiendo los mismos movimientos, he sentido el peso de la rabia y la impotencia aguantándome firmemente al suelo. El problema no estaba siendo otro que equivocarme a menudo al realizar los ejercicios en la diagonal. Sólo ese. Y, aunque con perspectiva una ya intuye que las cosas se ven más pequeñas, en ese momento, el bloqueo se me hacía evidente. Un sabor amargo y dulce a la vez, se apoderaba de esa triste situación.

La profesora me miraba. Su expresión era un todo que replicaba con energía: "Así NO. Ésta no es la actitud!". Sin embargo, mi cuerpo se encogía y se rendía ante una mente crítica y juzgadora que me repetía incesante: "No te puedes equivocar!" 

Pues bien. Gestionar esa tensión interna no me ha resultado nada fácil. Creo que la solución ha venido cuando he bajado el volumen a la frase repetitiva e inútil y me he posicionado en sentir algo parecido a "aquí no pasa nada, equívocate lo que quieras!" y le he dedicado una sonrisa muy intima a mi agobio. Y entonces, creo que es cuando me he dado cuenta de como Va... con V y con B, el Bloqueo Va Bien para aprender a bailar el desbloqueo...


https://www.youtube.com/watch?v=MEaxoSMUgXI The Cranberries. No need to argue.


martes, 16 de julio de 2013

Vols Ballar?

Comença la música. Un, dos, tres... un, dos, tres...

https://www.youtube.com/watch?v=MBv6SkDgoQo


Peus en paral·lel. Sent com s'omple la sala amb els primers acords. El pes del cos cau a segona posició. Cames doblegades connectant amb fermesa dits i talons dels peus. Braços cauen. Tot alhora.  Dones les gràcies a la terra.

Sent, ara, el moviment contrari. Pujes cames, esquena, braços i cap saludant a l'aire. Sense perdre el teu centre, et col·loques ben amunt. I segueixes aquest vals amb decisió, tot fent un pas endavant. Cama de davant flexionada i la de darrera estirada. Els colzes en suspensió, miren al cel i el cap es relaxa perquè els pensaments ja senten el ritme.

Després seguiràs fent passos en lateral. Cames creuant per davant i per darrera. Braços en extensió per mostrar-se davant la bellesa. No més. Bé... de fet, això serà la base! Després, potser, alguna piruette i alguna vertical per donar-li una mica més d'acció al moviment... i continuaràs sentint i gaudint. Gaudint i sentint, a la vegada.

Estàs ballant des del teu propi espai, des de dins per mostrar la teva força interna a fora.


Avui ha estat un dia de descobriment i obertura. El cos es mostra en tres estats: d'ajuda, de no fer res, i de resistir-se.  La ment, ara que hi penso, deu fer alguna cosa semblant. El que ha estat important, però, és sentir com cos i ment es trobaven i deixaven de costat la tendència que tenen d'anar cadascú per camins diferents. 

D'aquesta manera, avui, han fet una mica més les paus i s'han retrobat en aquesta  dansa de deixar-se anar...  Meravellós!!!!

jueves, 11 de julio de 2013

SAGRADA FAMÍLIA

Des d'amunt o des de més avall. Cap endins o mirant a fora. A vista d'ocell o amb perspectiva de formiga. Aquest Temple Sagrat, vist així, adquireix unes dimensions ben màgiques. Vaig Gaudi(r) molt durant el seu recorregut.

domingo, 7 de julio de 2013

sábado, 6 de julio de 2013

Abraça-la!!!!

Abraça-la!!!! ... Abraça-la!!!!
On sents la por?
Es focalitza a l'estómac?
Abraça-la!!!!
Sent de manera intensa. 
Es troba al pit?
Abraça-la!!!!
Es mostra a la planta del peu?  Potser... al dit gros?
Abraça-la!!!!
Sent aquesta força.

Agafa aquesta idea i posa-la a estendre. Que es ventili una mica exposada a l'aire!


La millor fotografia.


En aquesta obra d'art, apareixen:

Una Inspectora d' Educació que es perd entre els papers i només és capaç de fer servir paraules que s'amaguen a la normativa: Quina normativa? Clarament... la seva!
Una Científica rígida que descobreix que més enllà dels números i les investigacions racionals, les emocions també poden sumar, restar, multiplicar i... naturalment, dividir-se!
Una Cooperant que marxa a algún lloc on poder ajudar-se a sí mateixa, sobretot, a què no li piquin els mosquits i, de pas, a generar una bona idea: muntar-se una cabana de fusta marca IKEA!
Una Secretària de despatx que viu asseguda a la cadira invertint les seves divises en cremes facials anti toOotes les edats!!!
Una Professora de Ioga anomenada Caelius que, com el seu propi nom indica, es presenta a totes les situacions com caiguda del cel quan algú crida al somriure.
Una Mare que a  vegades és alegre, a vegades està divertida, a vegades no és res de tot això, però sempre és, per sobre del ser i de l'estar, una mare!
Una Conta Contes molt especial que sap amanir les seves històries amb una mica de pluja i una mica de sucre.
Una  Jutgessa de pes que es fa gran quan sap que la veritat és a les seves mans, i no nega ni afirma res que no hagi mastegat aplicant la consciència.
Una Pintora que viu a una illa deserta pintant cossos a l'aire amb pintures que només són a l'aigua!
Una Cuinera que tan bon punt prepara una arròs amb verdures que un de sense arròs i sense verdures... Per què? Perquè el secret està en la màgia!
Un Executiu agressiu  rera la barra d'un bar, que es beu la responsabilitat en una copa de creació amarga.
Una Fotògrafa fashion-víctim, que escridassa amb tonalitats ben pedants que la millor fotografia és... simplement, ella mateixa!



Una setmana intensa i emotiva.
Gràcies a nosaltres per compartir temps i experiència.
Ens trobarem a trobar família!

Personatges i emocions. Institut Gestalt.



jueves, 4 de julio de 2013

¿Por qué no me permito jugar?

No importa el resultado. Valoro mi proceso. Da lo mismo dónde los demás lleguen. Y estará muy bien si lo han conseguido. Si se sienten satisfechos por lo logrado. Estará siendo igual de bien si yo, por mi parte, siento o no  lo mismo. Porque lo que importa es mi proceso, me repito.

Y siento la tristeza de no llegar; de no poder dar más de mi; de no permitirme jugar a no ser yo y fantasear con las historias. Y siento, claro está, esta exigencia en mi; que me bloquea y no me sienta bien.

Así que hoy sigo bailando la canción de ayer. Y mañana es posible que lo haga también. Quizás intente permitirme jugar. Sin juicio; ni dentro ni fuera.  Porque el resultado no es lo más importante, me afianzo.

Una cuenta cuentos me  ha prestado su libro de recetas. De él escojo los ingredientes que hoy necesito: LA CONFIANZA y LA PACIENCIA.


Receta para tener CONFIANZA:

  1. Se recomienda pensar que uno es más listo que tonto.
  2. Respirar a menudo; si uno se ahoga pierde la confianza.
  3. Trazar una línea debajo de los pies y sentir con alegría: ¡HE LLEGADO HASTA AQUÍ!
  4. Salúdate a ti mismo de vez en cuando, como si te acabaras de encontrar: "HOLA, ¿QUÉ TAL?". Y por supuesto, alégrate de verte.

Receta para ser PACIENTE:

  1. Cuatro frutos del árbol de "no importa".
  2. Batir con azúcar de parsimonia.
  3. Meterlo en la nevera y, cuando esté frío, beberlo con calma durante la vida entera.
  4. Como conviene esperar, se puede tomar un aperitivo de "mientras tanto", sacar la cabeza por la ventanilla y disfrutar del paisaje, encontrar amigos, enamorarse, tener hijos o no y hacerse viejo.

Recetas de lluvia y azúcar. Eva Manzano y Mónica Gutiérrez.

miércoles, 3 de julio de 2013

... per ballar la tristesa.

http://www.youtube.com/watch?v=dBCkoDJkIOc    Why does my heart feel so bad? MOBY. Play.

Aquesta cançó sonava a la sala de contemporani tot just quan jo sortia del vestuari decidida a marxar cap a casa. En aquell precís moment es pronunciaven els primers acords. Éren lents, pausats i sense temps però,  tot i això, em transportaven al passat. A un temps en què el meu cor no podia deixar de ballar-los. Ara entenc per què...

Volia quedar-me. Volia entrar sense demanar permís. Sí, és així. M'imaginava obrint la porta, situant-me  espontàniament inmersa en aquella dansa on ningú em coneixia i a on no m'havien convidat. Em donava igual. Em venia molt de gust crear la meva pròpia coreografia allà mateix, com havia fet tantes vegades amb aquesta cançó. El meu cos desitjava sentir-la desde dins, en un moviment lliure, íntim i personal. De mi cap a mi, en una pluja de llàgrimes que no es veuen però hi són. La meva ànima demanava això i ara entenc per què...