jueves, 8 de mayo de 2014

Un moment!


 Miro entre els records i m'acompanya la tendresa. Reviso informes de parvulari i dedico un somriure a alguns comentaris. A la sala Blanca (P-3) ja deien que le encanta mezclar coloresle sigue gustando llenar las hojas con distintos colores i a la sala Azul (P-4) comentaven que, als dibuixos, aplica un vistoso colorido.
 
Està bé. M'imagino pintant i omplint fulls amb els colors, tots barrejats, sense ordre ni consciència... Em resulta divertida aquesta situació...
 
Un moment!- reflexiono-. Acabo d'escriure "sense ordre ni consciència" massa depressa i ara penso, tot just, que això no sigui del tot així... Voleu dir que el fet d'escollir un color no és ben bé, a edats tan tempranes, una manera de mirar-se, d'interpretar-se, de sentir-se ordenada i conscientment? No és pintar la vida amb colors (o sense) una manera com qualsevol altre de posar "nom" a allò que sentim? Pintem les emocions de ben petits? Per què? En som conscients que les pintem? Us enrecordeu?...
 
És hora d'anar a dormir. Abans, però, no us podeu perdre aquesta història. 
 
 
 
 
Bona nit SOMIADORS!!!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario