Diuen que hi ha tres temps: passat, present i futur. Alguns en són de simples i altres de ben compostos. No importa com estan formats, si porten un verb auxiliar a davant o no és indiferent per marcar el seu espai a la linia temporal.
En ocasions, també, jo he pensat en un temps que no té temps. Aquest, llavors, no es situaria linialment perquè es mouria lliurement i de forma atemporal. Però això que us acabo de dir és una manera de parlar cassolana; molt meva.
Comenten, a més a més, que s'ha de viure en present. Aconseguir-ho sembla ser que és el més sa per no viure malament. El meu pare (autodidacta del sentit de la vida) ha creat la seva pròpia teoria, la Tribiulogia, basada en què tot el que ens envolta està format per tres elements. Així que, si agafo la seva idea, torno a l'inici d'aquest escrit.
Hi ha tres temps i els tres han de conviure-hi al mateix temps, en equil·libri i essent amics. Viure en present però tot mantenint l'amistat entre el passat i el futur. És important entendre que passat i futur són amics i que els amics són un tresor que s'ha de mantenir viu.
I ara, aclarit tot això que em movia per dins en forma de ronroneig molt suau, m'agradaria parlar de les mirades. Hi ha una forma de mirar, de situar-se en el temps. Mirades i Temps també van junts (potser, en aquest cas, són cosins germans) i han d'aprendre a conviure-hi plegats!
És possible que en el nostre dia a dia no siguem gaire conscients de com mirem. Potser creiem que sempre veiem les coses que ens passen de la mateixa manera, enfocant amb la mateixa gradació perquè en essència som aixi!
Però un matí potser que et despertis diferent i no sàpigues quin és el motiu. Pot ser que et sentis fora de joc en el mateix lloc de sempre. I que, poc temps després de mantenir una conversa sincera amb una bona amiga, te n'adonis que la teva mirada s'ha perdut en el temps (això pot acompanyar-se d'alguna llàgrima sanadora).
Ara vull fer un incís. Les amistats van molt bé per aquestes coses, ens serveixen de miralls. I, a no ser que un@ vulgui tancar els ulls conscientment o mirar cap a un altre costat, en els miralls un@ es mira, de front o de costat, però s'atreveix a veure-hi què hi ha de nou.
I el que m'he trobat de nou aquest matí ha estat la meva mirada. M'he vist en present, amb una energia que vol moure cap el futur desde l'aquí i l'ara, però amb una mirada que s'ha quedat parada, com en un bassa d'aigües estancades, contemplant el que veu en un temps d'un passat llunyà.
I les llàgrimes, aquestes han fet que el corrent d'aigua es mogui i m'han portat la mirada al meu present, amb la intenció de fer-li conscient de tot això que ja us acabo d'explicar.
https://www.youtube.com/watch?v=jHDEn3y02EQ
Puerto presente. Macaco y Fito.
