Bosc encisat i impregnat de misteri
o temple de serena majestat
que ens embolcalles de sagrat silenci;
faigs o fantasmes tocat d'encanteri,
d'un paisatge embruixat.
com balustres estàtiques de marbre,
els troncs s'eleven cel amunt austers;
són mans fervents les branques que enlairant-se
sostenen el verd tàlem que et cobreix.
Que les divinitats, faunes o bruixes,
defensin sempre aquest temple sagrat
sobre del qual rellisquen les centúries;
perquè no sigui mai profanat
a fi de que generacions futures
venerin aquests arbres seculars.
M. Font.
La Fageda de la Grevolosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario