PASSAR PÀGINA

Mirava per la finestra mentre voltava, lleugera, per entre taules i cadires. En aquesta ocasió, el paisatge no era el mateix de sempre. Els arbres tapaven sense compassió la tímida llum del dia. De lluny, l'institut i un grup d'estudiants gaudien del seu joc preferit. S'imaginava allà, barrejada entre aquelles siluetes joves i la pilota, com si el temps hagués decidit capritxosament aturar-se un moment. S'estava fent gran, era conscient, però ... havia après tantes coses!

Dins l'aula, només s'escoltava el soroll nerviós de les pàgines en moviment buscant la resposta correcta. I, precisament, foren aquells instants de moviment els que li presentaren les vegades que ella no havia estat capaç de trobar la resposta adequada.

Començava a recordar-se enganxada a les mateixes paraules, una i una altra vegada, incansablement. Presa de la seva obsessió, era incapaç de passar pàgina. El temps tornava a no ser temps i els minuts, les hores, els dies, i inclús els anys, tots plegats, li feien viure una experiència monòtona i rutinària.

Ara, però, les coses eren ben diferents. Feia poc que havia trobat les peces que faltaven al seu trencaclosques particular. Tot encaixava. El temps continuava sense tenir sentit, però aconseguia passar pàgina més ràpidament. Les lectures es diversificaven i les paraules es tornaven diferents; com més divertides.

Mirava per la finestra i reconeixia que ho havia aconseguit. Cada vegada era més fàcil...i un somriure pintava els seus llavis mentre passava les pàgines del quadernet que un alumne desconegut li acabava d'entregar a les seves mans.