Vaig viure un moment en que tot era com un llibre inacabat, simplement pel fet que hi faltaven les paraules. Les pàgines finals estaven en blanc. Era possible que s'haguessin amagat. Així que vaig decidir de treure-les, una a una, del seu amagatall i presentar-les en societat.I és així com començo a donar sentit a tot allò que s'havia perdut, perquè gaudim plegats de la seva lectura i ens quedem com el títol que dóna nom a aquest blog.
martes, 31 de agosto de 2010
NO PIDO MUCHO
No demano gran cosa. Miquel Martí i Pol.
Adaptació: Kiko Veneno.
Un bon escenari per acabar de nit i començar, de dia, a caminar sense crosses, sense permisos i sense pautes!
No hay comentarios:
Publicar un comentario