Fa uns dies vaig fer una presentació molt especial a l'aula. En un moment en què les converses es trepitjaven sense ordre ni consciència se'm va ocórrer presentar a l'EGO. I aquesta història, plena d'espontaneitat, va resultar curta però efectiva.
"L'EGO és aquell personatge que tots i totes porteu a dins. És el que vol estar sempre al capdavant de qualsevol situació. El que es posa a primera fila per a què se'l vegi bé. El protagonista indiscutible de la festa (sigui la que sigui i costi el que costi), que té un objectiu clar: que tothom sàpiga que existeix, que hi és present i que és ell L'ÚNIC! Així que s'esforça de debó en crIdaAaAaaAr l'atenció del seu públic. I fa cabrioles amb la llengua... parla, parla i parla més, fent un ús exquisit i gaire innocent de les paraules per reafirmar-se amb força. Perquè heu de saber que la paraula el fa gran, l'ajuda a deixar els seus contrincants ben petits, sense possibilitat de resposta. Així és L'EGO. S'oblida amb facilitat que també pot estar en silenci i cedir les seves orelles per escoOoltar (sense cridar) amb atenció quan un company/a decideix parlar!".
I es quedaren bocabadats al saber de l'existència d'aquell extrany JO PETIT que habitava en cadascú d'ells i elles. Que hi residia ben endins i que els hi parlava en un diàleg intern, que encara que no ho semblés, tenia molt d'íntim i molt de personal.
I van riure, també, pel primer cop en sentir el seu nom. Alguns en un gran enginyós joc de paraules hi col·locaven una L majúscula al seu davant per anomenar-lo LEGO i intentar entendre'l millor. Algú altre, havia posat un nou nom al seu ninot preferit que li acompanyava en el camí per recordar-li aquelles mateixes paraules trobades espontániament a l'aula.
Agenda emocional de viatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario