No és tan fàcil... però tampoc és tan difícil.

ToT diferent encara que igual. Sí, és aquesta la conclusió que m'ha vingut en el moment de finalitzar la classe de Ioga. Aquesta tarda estrenava nou espai (una sala bastant més petita de l'habitual) i nou mestre (la seva calidesa en les paraules i la manera de fer em mostraven altres colors).

ToT diferent encara que igual perquè, al cap i a la fi, l'essència continuava essent la mateixa. I prendre consciència d'això m'ha ajudat a adaptar-me millor i viure-ho d'una manera més positiva. Aquesta vegada he jugat amb l'acceptació. Acceptar que per segon cop t'has oblidat d'apuntar-te a una de les activitats que més t'agraden en les condicions que tu vols no és tan fàcil... però tampoc és tan difícil.

I em fa gràcia explicar aquí perquè em venen ganes d'escriure aquesta última frase un altre cop: No és tan fàcil... però tampoc és tan difícil. Doncs bé,  "No és tan fàcil" ha estat la resposta d'un alumne davant la seva VERGONYA a explicar un acudit als seus companys/es i "...però tampoc és tan difícil" ha estat la meva resposta (un altre cop espontània) a la seva ressistència. Un final de frase que sembla simple i senzill però que m'ha donat peu a trobar eines que l'ajudessin a visualitzar-se en positiu, a llençar-se davant un SÍ PUC! (un cop, això si,  havent guardat el NO a la butxaca dels pantalons).

Agenda emocional de viatge.